Resumen de la película:
La lengua de las mariposas remite al poeta Antonio Machado y a sus explicaciones sobre el lenguaje de estos seres. También trae su parábola: un maestro de ideas republicanas en un pueblecito perdido, en los albores de lo que sería la trágica Guerra Civil Española. La película plantea, como muchas otras, esa especial relación que une a un adulto y a un menor. Don Gregorio -Fernando Fernán Gómez- maestro ya viejo, y su alumno, Moncho -Manuel Lozano- el niño que gusta de aprender y descubrir. El maestro, con sus buenas artes, se esfuerza por entrar en un mundo en el que aporta sus experiencia como maestro y sus ideas como republicano. Su trabajo se ve en la última secuencia, en esa cara de frustración del maestro al ver a su alumno que le lanza piedras cuando va, camino del fusilamiento, detenido por los falangistas. Maestros que viven en su entorno, conectados a él, a sus problemas y dificultades, que los hay y los ha habido siempre.
La tarea del maestro debe partir de un diálogo abierto y permanente entre los mismos maestros y entre ellos y su entorno social. La escuela de hoy tiene que abrirse más a sus contextos, que inevitablemente entran a ella, y ello exige replantearse el oficio del maestro tanto en el aula como en la comunidad.
La tarea del maestro es distinta en los diferentes contextos sociales y geográficos de un país. No es lo mismo trabajar en el centro de una ciudad que en la periferia, no es lo mismo trabajar en contextos sociales relativamente estables que en lugares en donde se viven las tensiones propias de la violencia; no es lo mismo trabajar con alumnos que cuentan con todos los recursos que hacerlo en condiciones de enorme pobreza.
Habilidades sociales que se pueden trabajar:
La película plantea la iniciación en la cultura, y la dificultad en la transmisión de los mensajes que tienen que ver con los valores, al mismo tiempo que la responsabilidad e implicación de los docentes en la sociedad en la que viven. Lo que lleva tiempo y esfuerzo en trasmitir se puede trastocar en cuestión de segundos.
o La dificultad de la enseñanza.
o La educación en valores.
o La honestidad del maestro.
o El influjo del ambiente en la educación.
o La responsabilidad del profesor en el entorno social y laboral.
o La orientación en la vida como misión o tarea del profesor.
Propuesta de aplicación:
Esta película podría aplicarse dentro de la carrera de Pedagogía para estudiar las habilidades que tiene el profesor para impartir clase.
sábado, 31 de mayo de 2008
Buscando a Nemo
Resumen de la película:
Esta película se sitúa en el fondo del mar, en un arrecife lleno de colorido donde habitan peces tropicales. La historia se centra en una familia de peces payaso. Dos jóvenes peces están a punto de ser padres Marfil y Coral, tienen un numero muy abundante de huevos a punto de nacer cuando son atacados por un pez enorme, la madre intenta proteger sus huevos y el padre cae inconsciente intentando defenderla. Cuando el padre despierta, la madre ha desaparecido, se la comido el pez grande y los huevos tampoco están. A excepción de uno que quedó en el suelo del arrecife NEMO. El padre decide criarlo y protegerlo lo mejor que pueda.
Nemo nace con una deformidad, tiene una alita más pequeña, su padre la llama “su aleta feliz”. El padre de Nemo es muy sobre protector con el. Cuando Nemo tiene que empezar el colegio, su padre lo acompaña y lo de ja con el profesor “La manta raya”. El profesor se leva a sus alumnos a conocer el arrecife, cuando el padre de Nemo se da cuenta los sigue, y hace que Nemo se avergüence delante de sus compañeros, recordándole que su aleta más corta le impide nadar tan deprisa como a los demás. Finalmente, Nemo, desafiante con su padre, se pone en peligro ante una embarcación y es capturado por unos buceadores. Su padre desesperado inicia su búsqueda con una pez, un poco atolondrada llamada Dory, siguiendo la única pista que tienen, la dirección del buceador escrita en las gafas de buceo que perdió en el fondo del mar.
El padre de Nemo en su recorrido hasta encontrar a su hijo aprende de sus experiencias y reflexiona sobre lo ocurrido con su hijo. Observa como el papa tortuga deja que sus hijos se eduquen aprendiendo de sus propios errores, sin imposiciones como había hecho él con Nemo por quererle proteger.
Finalmente encuentra a Nemo y demuestra como a partir de ahora dejará que su hijo cometa sus propios errores cuando Nemo salva a Dory de las redes de los pescadores.
Habilidades sociales que se podrían trabajar con esta película:
La asertividad y la empatía: Dori consigue siempre que los demás la ayuden, utilizando su amabilidad, mientras que el padre de Nemo, dejándose llevar por su impaciencia, no consigue sus objetivos si no es por la ayuda de Dori.
La empatía, porque los personajes se ponen en el lugar de Nemo y de su padre constantemente y eso hace que sientan la necesidad de aydarles, pues reconocen su sufrimiento.
La comunicación: A lo largo del viaje de Dori y Marfil en busca de Nemo, es una constante la falta de saber comunicarse adecuadamente que tiene Marfil y contra la habilidad que tiene Dori en este aspecto, hace que se entienda como necesaria la capacidad de saber comunicarse adecuadamente.
La autoestima: el padre de Nemo siente la necesidad de estar constantemente protegiendo a su hijo, no confía en la educación que le ha dado ya, en su propio criterio, porque tiene miedo, ha perdido su autoestima. Nemo, también tiene dificultades en este aspecto, pues la falta de confianza de su padre hacia el hace que no se sienta capaz en algunas ocasiones de valerse por el mismo,, le hace sentir inseguridad. En cambio cuando su padre lo refuerza positivamente diciéndole “hijo tu puedes”, refuerza su autoestima y Nemo se siente capaz de hacer las cosas.
La resiliencia: porque con todas las dificultades que encuentra el padre de Nemo en su camino a Sidney, no deja nunca de perseguir su objetivo, encontrar a Nemo.
Propuesta de aplicación:
Mi propuesta sería para niños/as de preescolar y/o primaria. Se podría realizar en una actividad en el centro o de excursión a un cine. Otro día, ya en el aula, se podrían trabajar los diferentes aspectos con actividades: para los PRE-escolares se podrían hacer juegos de simulación con jugotes o guiñol, para que los niños pudieran experimentar por ellos mismos las diferentes situaciones. Para primaria: ejercicios trabajados en grupo y después puesta en común en el aula.
En cualquier caso, esta es una película de la que tanto educadores como niños/as pueden aprender habilidades sociales, por lo que verla juntos en família también sería una forma de actividad conjunta.
Mónica Gil
Esta película se sitúa en el fondo del mar, en un arrecife lleno de colorido donde habitan peces tropicales. La historia se centra en una familia de peces payaso. Dos jóvenes peces están a punto de ser padres Marfil y Coral, tienen un numero muy abundante de huevos a punto de nacer cuando son atacados por un pez enorme, la madre intenta proteger sus huevos y el padre cae inconsciente intentando defenderla. Cuando el padre despierta, la madre ha desaparecido, se la comido el pez grande y los huevos tampoco están. A excepción de uno que quedó en el suelo del arrecife NEMO. El padre decide criarlo y protegerlo lo mejor que pueda.
Nemo nace con una deformidad, tiene una alita más pequeña, su padre la llama “su aleta feliz”. El padre de Nemo es muy sobre protector con el. Cuando Nemo tiene que empezar el colegio, su padre lo acompaña y lo de ja con el profesor “La manta raya”. El profesor se leva a sus alumnos a conocer el arrecife, cuando el padre de Nemo se da cuenta los sigue, y hace que Nemo se avergüence delante de sus compañeros, recordándole que su aleta más corta le impide nadar tan deprisa como a los demás. Finalmente, Nemo, desafiante con su padre, se pone en peligro ante una embarcación y es capturado por unos buceadores. Su padre desesperado inicia su búsqueda con una pez, un poco atolondrada llamada Dory, siguiendo la única pista que tienen, la dirección del buceador escrita en las gafas de buceo que perdió en el fondo del mar.
El padre de Nemo en su recorrido hasta encontrar a su hijo aprende de sus experiencias y reflexiona sobre lo ocurrido con su hijo. Observa como el papa tortuga deja que sus hijos se eduquen aprendiendo de sus propios errores, sin imposiciones como había hecho él con Nemo por quererle proteger.
Finalmente encuentra a Nemo y demuestra como a partir de ahora dejará que su hijo cometa sus propios errores cuando Nemo salva a Dory de las redes de los pescadores.
Habilidades sociales que se podrían trabajar con esta película:
La asertividad y la empatía: Dori consigue siempre que los demás la ayuden, utilizando su amabilidad, mientras que el padre de Nemo, dejándose llevar por su impaciencia, no consigue sus objetivos si no es por la ayuda de Dori.
La empatía, porque los personajes se ponen en el lugar de Nemo y de su padre constantemente y eso hace que sientan la necesidad de aydarles, pues reconocen su sufrimiento.
La comunicación: A lo largo del viaje de Dori y Marfil en busca de Nemo, es una constante la falta de saber comunicarse adecuadamente que tiene Marfil y contra la habilidad que tiene Dori en este aspecto, hace que se entienda como necesaria la capacidad de saber comunicarse adecuadamente.
La autoestima: el padre de Nemo siente la necesidad de estar constantemente protegiendo a su hijo, no confía en la educación que le ha dado ya, en su propio criterio, porque tiene miedo, ha perdido su autoestima. Nemo, también tiene dificultades en este aspecto, pues la falta de confianza de su padre hacia el hace que no se sienta capaz en algunas ocasiones de valerse por el mismo,, le hace sentir inseguridad. En cambio cuando su padre lo refuerza positivamente diciéndole “hijo tu puedes”, refuerza su autoestima y Nemo se siente capaz de hacer las cosas.
La resiliencia: porque con todas las dificultades que encuentra el padre de Nemo en su camino a Sidney, no deja nunca de perseguir su objetivo, encontrar a Nemo.
Propuesta de aplicación:
Mi propuesta sería para niños/as de preescolar y/o primaria. Se podría realizar en una actividad en el centro o de excursión a un cine. Otro día, ya en el aula, se podrían trabajar los diferentes aspectos con actividades: para los PRE-escolares se podrían hacer juegos de simulación con jugotes o guiñol, para que los niños pudieran experimentar por ellos mismos las diferentes situaciones. Para primaria: ejercicios trabajados en grupo y después puesta en común en el aula.
En cualquier caso, esta es una película de la que tanto educadores como niños/as pueden aprender habilidades sociales, por lo que verla juntos en família también sería una forma de actividad conjunta.
Mónica Gil
jueves, 29 de mayo de 2008
CIUDAD DE DIOS
Breu resum de l’argument:
La pel·ícula narra la història de Buscapé és un nen d’11 anys que viu a Ciudad de Dios, un suburbi de Río de Janeiro. Tot i que la vida d’aquest barri està dominat pels robatoris, les baralles i els conflictes diaris amb la policia, aquest nen prefereix quedarse’n al marge. Ell somia en ser un gran fotògraf en un futur. D’altra banda, trobem a Dadinho, un altre nen que té la seva edat, i aquest també té clar el criminal més futur, tot i que és molt diferent, doncs aquest té l’ambició de convertir-se en el criminal més famós i poderós de Río de Janeiro. Amb el pas del temps, els dos aconseguiran que els seus somnis es facin realitat. Buscapé entrarà a treballar en un diari i Dadinho (Zé Pequeno), es convertirà amb el narcotrficant de cocaïna més temut i respetat de Río.
Habilitats socials que es podrien treballar amb aquesta pel·lícula
Des d’aquesta pel·lícula es pot treballar l’assertivitat, ja que els personatges en moltes ocasions no saben maneres per a dir les coses, són violents i agressius en moltes ocasions. L’empatia seria una altre habiliat a tenir en compte, ja que poques vegades els personatges es saben posar uns als llocs dels altres. L’autoestima també és un altre punt a tocar, ja que aquests nois de la pel·lícula tenen poca fe en ells i es resignen a conformar-se amb el que tenen o el que veuen al seu voltant. Però com es veu amb el protagonista, el fet de creure en un mateix i creure en el que un vol, pot du-lo a realitzar els seus somnis. Per últim, la comunicació, ja que no es dóna de manera igualtària, ja que s’estableixen rols de poder i no tots els nois s’expressen de la mateixa manera, no es dóna una comunicació clara i fluida entre tots ells. Per últim, afegir que també es pot tocar el tema de la resiliència, ja que tot i les adversitats del context, el protagonista tira endavant.
Proposta d’aplicació (destinataris, context.etc)
Quan vaig veure aquesta pel·lícula per primera vegada no em va deixar indiferent, és una pel·lícula dura però real a l’hora que desperta en qui la veu indignació, impotència, pena i moltes altres emocions que penso que ajuden a sensibilitzar vers la temàtica.
Per aquest motiu penso que tot i ser una pel·lícula força impactant aconsegueix apropar-nos a una realitat què ens queda força llunyana, però molt ben situada dins del seu context.
Així doncs, la meva proposta d’interveció seria dur a terme un cine fòrum amb adolescents (de 14-17 aprox). Tot i que aparenment poden semblar massa joves, es troben en un procés de formació de la seva identitat, i considero que en ell també hi hauria d’entrar una visó global del món que els envolta, no només en el seu dia a dia, sinó que també forma part d’aquest procés ser conscient de les diverses realitats que existeixen i com aquestes ens condicionen, o no. Ja que en aquest film es veu com les persones tenen la capcitat d’escollir, tot i les circumstàncies adverses que la vida els presenta.
A partir d’aquesta visualtzació es podrien plantejar algunes escenes en les quals s’hauria d’analitzar diverses conductes dels protagnistes on s’apeciïn les mancances que es fan falta per a estalir relacions socials sanes i d’igualtat. Per exempe, el fet de saber posar-se al lloc de l’altre, el fet de valorar-se i valorar als altres, la comunicació, l’escoltaEs tractaria doncs, de comentar-ho en grup. Apartir d’aquí seria interssant donar alternatives de com podrien o haurien d’actuar els protagonistes de la pel·lícula
La pel·ícula narra la història de Buscapé és un nen d’11 anys que viu a Ciudad de Dios, un suburbi de Río de Janeiro. Tot i que la vida d’aquest barri està dominat pels robatoris, les baralles i els conflictes diaris amb la policia, aquest nen prefereix quedarse’n al marge. Ell somia en ser un gran fotògraf en un futur. D’altra banda, trobem a Dadinho, un altre nen que té la seva edat, i aquest també té clar el criminal més futur, tot i que és molt diferent, doncs aquest té l’ambició de convertir-se en el criminal més famós i poderós de Río de Janeiro. Amb el pas del temps, els dos aconseguiran que els seus somnis es facin realitat. Buscapé entrarà a treballar en un diari i Dadinho (Zé Pequeno), es convertirà amb el narcotrficant de cocaïna més temut i respetat de Río.
Habilitats socials que es podrien treballar amb aquesta pel·lícula
Des d’aquesta pel·lícula es pot treballar l’assertivitat, ja que els personatges en moltes ocasions no saben maneres per a dir les coses, són violents i agressius en moltes ocasions. L’empatia seria una altre habiliat a tenir en compte, ja que poques vegades els personatges es saben posar uns als llocs dels altres. L’autoestima també és un altre punt a tocar, ja que aquests nois de la pel·lícula tenen poca fe en ells i es resignen a conformar-se amb el que tenen o el que veuen al seu voltant. Però com es veu amb el protagonista, el fet de creure en un mateix i creure en el que un vol, pot du-lo a realitzar els seus somnis. Per últim, la comunicació, ja que no es dóna de manera igualtària, ja que s’estableixen rols de poder i no tots els nois s’expressen de la mateixa manera, no es dóna una comunicació clara i fluida entre tots ells. Per últim, afegir que també es pot tocar el tema de la resiliència, ja que tot i les adversitats del context, el protagonista tira endavant.
Proposta d’aplicació (destinataris, context.etc)
Quan vaig veure aquesta pel·lícula per primera vegada no em va deixar indiferent, és una pel·lícula dura però real a l’hora que desperta en qui la veu indignació, impotència, pena i moltes altres emocions que penso que ajuden a sensibilitzar vers la temàtica.
Per aquest motiu penso que tot i ser una pel·lícula força impactant aconsegueix apropar-nos a una realitat què ens queda força llunyana, però molt ben situada dins del seu context.
Així doncs, la meva proposta d’interveció seria dur a terme un cine fòrum amb adolescents (de 14-17 aprox). Tot i que aparenment poden semblar massa joves, es troben en un procés de formació de la seva identitat, i considero que en ell també hi hauria d’entrar una visó global del món que els envolta, no només en el seu dia a dia, sinó que també forma part d’aquest procés ser conscient de les diverses realitats que existeixen i com aquestes ens condicionen, o no. Ja que en aquest film es veu com les persones tenen la capcitat d’escollir, tot i les circumstàncies adverses que la vida els presenta.
A partir d’aquesta visualtzació es podrien plantejar algunes escenes en les quals s’hauria d’analitzar diverses conductes dels protagnistes on s’apeciïn les mancances que es fan falta per a estalir relacions socials sanes i d’igualtat. Per exempe, el fet de saber posar-se al lloc de l’altre, el fet de valorar-se i valorar als altres, la comunicació, l’escoltaEs tractaria doncs, de comentar-ho en grup. Apartir d’aquí seria interssant donar alternatives de com podrien o haurien d’actuar els protagonistes de la pel·lícula
Azul oscuro casi negro
Resum: El títol “Azuloscurocasinegro” fa referència a la percepció que té el protagonista sobre la vida. Es tracta d’una visió pessimista, un pessimisme que en alguns moments encara s’accentua més, quan els propis desigs estan lluny de les expectatives reals. Crec que aquest és el missatge que pretén transmetre el director, la lluita contra el destí, l’afany per assolir quelcom que sovint ni tant sols desitgem realment. I com influeixen les expectatives que ens marquem a la vida en la relació amb els altres. La moral juga un paper important al llarg de tota la pel·lícula, la moral dels personatges és la que guia la seva acció i la seva interrelació amb les persones de l’entorn. El protagonista, marcat per un destí que ell no ha triat, busca deixar enrere els últims set anys, fer com si no haguessin existit i seguir el camí que volia seguir llavors, enlloc de buscar el seu camí a partir de les pròpies circumstàncies i del què ha viscut fins ara. Mentre les seves expectatives s’allunyen de la realitat topa amb la frustració i el neguit, però això canvia quan s’adona del que realment pot aconseguir, quan s’adona que pot canviar la seva vida, posant els peus a terra, mirant el que té al seu voltant i aprofitant-ho.
Habilitats socials: Es tracta d’una pel·lícula molt idònia per treballar aspectes com la resiliència, la relació amb els altres, l’acceptació de les adversitats i la responsabilitat i l’assertivitat. Tots aquests són elements que podem detectar fàcilment al llarg de la pel·lícula i que poden donar peu a generar diàleg i opinions.
Proposta d’aplicació: Treballaria aquesta pel·lícula amb els joves, concretament amb joves es situació de risc. Crec que és una història molt apropiada per a treballar amb joves de centres residencials o fins i tot en centres de justícia juvenil. Ho faria a partir d’un visionat de la pel·lícula i la creació posterior de debat a partir de preguntes, primer sobre la pròpia pel·lícula i després, preguntes hipotètiques amb les que haguessin d’empatitzar amb els personatges.
Anna Solé
Xavi Vives (educació social)
Cobardes
Tïtulo: Cobardes
Trailer:
Resumen del Argumento: Gaby es un chico de catorce años que tiene miedo a ir al colegio. Guille, un compañero del instituto que lidera un grupo de acosadores y que, a su vez, tiene miedo de defraudar las expectativas de su padre. Pero los padres de Gaby y Guille también tienen sus propios miedos. Joaquín, el padre de Gaby teme perder su empleo en una empresa de alarmas y Merche, su madre, tiene miedo de que su familia se desmorone. A Guillermo, padre de Guille, le asusta el poder que le envuelve y Magda, su madre, teme no conocer a su propio hijo. Y, entre tanto miedo, está Silverio el dueño de la pizzería que frecuenta Gaby y su familia, que parece no tenerle miedo a nada. La película es un reflejo de la incomunicación familiar reinante en la sociedad actual, en la que la vida laboral anula la personal, en la que los jefes acosan a sus empleados y en la que la apariencia es un valor sagrado. Es una pelicula relativamente reciente y trata el fenomeno del bulling, muy recomendableee.
Habilidades que se pueden trabajar:
Todos los personajes de la pelicula presentan la misma característica, el miedo. Muchas veces el no contar con recursos que ayuden a resolver los conflictos provoca que surgan algunos mecanismos de defensa como el miedo y tratar de huir de ellos o exteriorizandolo mediante la sumisión para poder controlar todo aquello que es más seguro para uno.
En todos los personajes se podrian trabajar habilidades como la comunicación, técnicas de resolución de conflictos, la empatía para poder ponerse en la situación del otro, así como la aceptación de uno mismo y la expresión de sentimientos.
Propuesta de Aplicación: La pelicula se desarrolla en el contexto del colegio que es donde las vidas de los dos chicos confluyen diariamente y en sus casas. La propuesta puede desarrollarse dentro de este mismo contexto e ir dirigida tanto a los estudiantes como a su familia creando un vinculo entre los tres muy positivo para el chico pero también para las familias que muchas veces se les deja como en un segundo plano. Pudiendo crear un espacio de relación entre otros padres así las habilidades perdurarian para todos.
Trailer:
Resumen del Argumento: Gaby es un chico de catorce años que tiene miedo a ir al colegio. Guille, un compañero del instituto que lidera un grupo de acosadores y que, a su vez, tiene miedo de defraudar las expectativas de su padre. Pero los padres de Gaby y Guille también tienen sus propios miedos. Joaquín, el padre de Gaby teme perder su empleo en una empresa de alarmas y Merche, su madre, tiene miedo de que su familia se desmorone. A Guillermo, padre de Guille, le asusta el poder que le envuelve y Magda, su madre, teme no conocer a su propio hijo. Y, entre tanto miedo, está Silverio el dueño de la pizzería que frecuenta Gaby y su familia, que parece no tenerle miedo a nada. La película es un reflejo de la incomunicación familiar reinante en la sociedad actual, en la que la vida laboral anula la personal, en la que los jefes acosan a sus empleados y en la que la apariencia es un valor sagrado. Es una pelicula relativamente reciente y trata el fenomeno del bulling, muy recomendableee.
Habilidades que se pueden trabajar:
Todos los personajes de la pelicula presentan la misma característica, el miedo. Muchas veces el no contar con recursos que ayuden a resolver los conflictos provoca que surgan algunos mecanismos de defensa como el miedo y tratar de huir de ellos o exteriorizandolo mediante la sumisión para poder controlar todo aquello que es más seguro para uno.
En todos los personajes se podrian trabajar habilidades como la comunicación, técnicas de resolución de conflictos, la empatía para poder ponerse en la situación del otro, así como la aceptación de uno mismo y la expresión de sentimientos.
Propuesta de Aplicación: La pelicula se desarrolla en el contexto del colegio que es donde las vidas de los dos chicos confluyen diariamente y en sus casas. La propuesta puede desarrollarse dentro de este mismo contexto e ir dirigida tanto a los estudiantes como a su familia creando un vinculo entre los tres muy positivo para el chico pero también para las familias que muchas veces se les deja como en un segundo plano. Pudiendo crear un espacio de relación entre otros padres así las habilidades perdurarian para todos.
LOS EDUCADORES, Hans Weingartner, 2004
Resum: aquesta pel·lícula tracta sobre tres nois, que es fan dir "los educadores". Es dediquen a entrar a cases de rics, però no per robar-los-hi sino per espantar-los i per fer-los escarmentar, per a ques donguin compte de tot el que tenen i no valoren, desorganitzen tota la casa canviant els mobles de lloc i deixan una nota amb frases com: "tens massa diners".
Són uns joves revolucionaris que lluiten contra la injustícia social d'acord amb els seus valors.
Però un dia es deixen el móbil per un descuit a casa d'un dels rics i decideixen tornar a buscar-lo, amb la mala sort de que arriba el ric i els descobreix i es quan decideixen segrestar-lo, per a que no els delati a la policía.
Després de passar un temps amagats amb el ric, decideixen posar-lo en llibertat, el ric els promet que no els delatarà, però com que ells saben que ho farà decideixen marxar deixant una nota que fica: "hi ha homes que mai se'ls cambiarà."
Habilitats socials: es podríen treballar habilitats com l'assertivitat i l'empatia però creiem que les habilitats socials que són més adients per desenvolupar amb aquesta pel·lícula són: els valors morals i l'acceptació de les conseqüències dels propis actes.
Proposta d'aplicació: nosaltres proposaríem aquesta pel·lícula per a alumnes de bachillerat o segon cicle de secundària sobretot centrada en les arees de filosofía o psicología.
Elisabet Gómez i Silvia Cubet.
El Cubo (“Cube”, Vincenzo Natali, 1997)
Ei gente! Para empezar, deciros que si alguién no ha visto esta película que la vea, porque sencillamente es espectacular y te da muchas cosas que pensar.
- Argumento: El argumento es un poco liadillo, así que si alguien no lo entiende puede hacer un comentario, y le respondo. La película transcurre dentro de un cubo gigante plagado de trampas, separado en diferentes cubos (una cosa parecida al cubo de rubik). Dentro han encerrado a diferentes personas (una estudiante de matemáticas, una médico, un arquitecto, un autista, un ladrón-fugitivo y un policía). Nadie sabe porque está allí, como ha llegado, quién les ha metido…Se unen todos con el fin común de intentar descifrar el funcionamiento del cubo e intentar salir de allí con vida. A medida que avanza la película se van viendo las actitudes que toma cada personaje, y como, a pesar de su papel en la sociedad, responden ante esta situación límite (no siempre el que se supone más socialmente competente lo es en una situación desesperada). Y hasta aquí puedo leer…No explico el final por si alguien quiere verla.
- Habilidades sociales: Es una película que nos deja analizar todas las habilidades sociales, pero se podría trabajar especialmente el desarrollo moral y la asertividad. También se podría trabajar el trabajo en equipo y liderazgo (en la película se ve a lo que lleva un liderazgo mal interpretado, y como mientras trabajan en equipo pueden ir superando los obstáculos del cubo).
- Propuesta de aplicación: Pienso que es una película muy interesante de ver en grupos de adultos (en general), y más concretamente en equipos de trabajo “conflictivos” (en equipos donde haya falta de entendimiento, “malos rollos”,…), ya que nos muestra que cuando las cosas van un poco torcidas tendemos a dejar de lado las habilidades sociales y solemos sacar nuestra parte más “animal”.
miércoles, 28 de mayo de 2008
EL MILAGRO DEL CANDEAL
Som la Alejandra Blanco i la Laia Guardiola i us recomanem aquesta pel·lícula - documental que es molt interessant i a la vegada entrenyable.
IMATGE O TRAILER:
BREU RESUM DE L’ARGUMENT: Bebo Valdés, juntament amb Carlinhos Brown, inicien un projecte al barri brasiler del Candeal on el seu objectiu és apropar la música tradicional del Brasil a nens i joves en risc d’exclusió social. La pel·lícula està rodada en format documental, on es mostra la realitat que viuen aquests nens i joves sense cap tipus de manipulació cinematogràfica. També es pot observar l’evolució que realitzen els seus protagonistes i les noves idees d’esperança que els transmeten demostrant-li’s que ells són capaços de sortir endavant i de no tancar-se en el mon on viuen ple de delinqüència i patiment. Així mateix ensenyar-li’s que ells poden expressar les seves emocions i sentiments a través de la música i dels instruments que ells mateixos realitzen.
HABILITATS SOCIALS QUE ES PODEN TREBALLAR:
- Empatia: per part dels espectadors d’arreu del mon en el sentit de saber posar-se en el lloc d’aquests personatges.
- Autoestima: en els nens i joves que per molt malament que un estigui, sempre has de creure en les teves capacitats i sense deixar que els altres influeixin negativament en tu.
- Comunicació i expressió dels sentiments: a través de la música ser capaços de dir tot allò que senten i pensen d’una manera placentera. Saber convertir els sentiments negatius en un mitjà d’inspiració i d’alliberament per crear la seva música.
- Treball en equip: la música, no em d’oblidar, que uneix. Tanmateix ha de ser un treball en equip per tal que la melodia final sigui l’esperada.
PROPOSTA D’APLICACIÓ:
En tots aquells Casals i Centres Oberts on hi assisteixin nens i joves en risc d’exclusió social es podria iniciar un taller relacionat amb la música i les seves variants com el ball, el teatre, etc... com a mitjà d’expressió personal on hagin d’utilitzar el cos i la creativitat com a element principal.
TÍTOL: EL MILAGRO DEL CANDEAL
IMATGE O TRAILER:
BREU RESUM DE L’ARGUMENT: Bebo Valdés, juntament amb Carlinhos Brown, inicien un projecte al barri brasiler del Candeal on el seu objectiu és apropar la música tradicional del Brasil a nens i joves en risc d’exclusió social. La pel·lícula està rodada en format documental, on es mostra la realitat que viuen aquests nens i joves sense cap tipus de manipulació cinematogràfica. També es pot observar l’evolució que realitzen els seus protagonistes i les noves idees d’esperança que els transmeten demostrant-li’s que ells són capaços de sortir endavant i de no tancar-se en el mon on viuen ple de delinqüència i patiment. Així mateix ensenyar-li’s que ells poden expressar les seves emocions i sentiments a través de la música i dels instruments que ells mateixos realitzen.
HABILITATS SOCIALS QUE ES PODEN TREBALLAR:
- Empatia: per part dels espectadors d’arreu del mon en el sentit de saber posar-se en el lloc d’aquests personatges.
- Autoestima: en els nens i joves que per molt malament que un estigui, sempre has de creure en les teves capacitats i sense deixar que els altres influeixin negativament en tu.
- Comunicació i expressió dels sentiments: a través de la música ser capaços de dir tot allò que senten i pensen d’una manera placentera. Saber convertir els sentiments negatius en un mitjà d’inspiració i d’alliberament per crear la seva música.
- Treball en equip: la música, no em d’oblidar, que uneix. Tanmateix ha de ser un treball en equip per tal que la melodia final sigui l’esperada.
PROPOSTA D’APLICACIÓ:
En tots aquells Casals i Centres Oberts on hi assisteixin nens i joves en risc d’exclusió social es podria iniciar un taller relacionat amb la música i les seves variants com el ball, el teatre, etc... com a mitjà d’expressió personal on hagin d’utilitzar el cos i la creativitat com a element principal.
martes, 27 de mayo de 2008
Diarios de la calle
Argument : Als seus 23 anys, encara amb aspecte d'estudiant, la idealista Erin Gruwell sembla disposada a menjar-se el món el dia que entra en el High School Wilson per estrenar-se com a professora. Però la seva classe l'únic que espera és sobreviure un dia més; són un grup multiètnic d'adolescents dels més variats origens; afroamericans, llatins, asiàtics, delinqüents juvenils, pandillers i estudiants de barris pobres. L'únic que semblen tenir en comú és l'odi que es professen entre si i la intuïció de que el sistema educatiu s'està limitant a tancar-los qualsevol lloc abans que tinguin edat per desaparèixer. Erin s´ esforça dia rera dia per guanyar-se als seus estudiants malgrat el seu obstinat rebuig a tota forma de participació en les classes. Però la realitat del ghetto no triga a imposar-se. Una llatina de la seva classe presencia un tiroteig originat per qüestions racials; un altre dia la professora intercepta una desagradable caricatura racista. Erin aprofita aquests incidents i els converteix en dinàmics elements d'aprenentatge. Així es produeix una transformació en l'aula: els alumnes comencen a escoltar i Erin s'allibera dels seus idealistes prejudicis i accepta sentir les històries que li expliquen els nois sobre el complicat barri on han de sobreviure a una guerra no declarada. Erin comença a connectar amb els membres de la seva classe.
Habilitats socials: Amb aquesta pel·licula podem treballar principalment habilitats de comunicació i expressió dels sentiments, aprendre a canalitzar les energies negatives en respostes més pausades i reflexives. Podem obtenir coneixements sobre quines alternatives tenim a l´ hora d´ enfrontar-nos a un conflicte i com evitar la resposta agressiva. A més, trobem un treball per part de la professora dels conceptes de companyerisme, empatía, sensibilitat... uns valors que els alumnes de la pel·licula no tenen gaire presents quan viuen el dia a dia. Per acabar, habilitats com el respecte, la tolerància i la confiança es presenten com a essencials per poder conviure pacíficament amb els altres, per poder mantenir la teva llibertat individual sense haber de trepitjar la dels altres.
Proposta d´ aplicació: Considero que aquesta pel·licula és adient per treballar amb grups de nois/es d´ entre 12-16 anys ja que és el període on es comença a despertar la consciéncia crítica i es marquen els models de comportament incials dels joves. És un moment de despertar, de comprendre més a fons el món que els envolta, un despertar on es descobreix que no tot és tan bonic com es pensava, es començen a veure les desigualtats, les injusticies, les ideologies radicals i crec que és un moment que els educadors han d´ aprofitar per aprofundir en temes de valors i habilitats que són necessàries per afrontar la complicada vida en una societat diversa i que els hi puguin proporcionar recursos i alternatives per ser més eficaços, tolerants i amb un pensament lliure i propi.
FUERTE APACHE
Heu vist FUERTE APACHE? Us la recomano!
Va ser realitzada al 2007 pel Mateu Adrover i narra el dia a dia d’un centre tutelar de menors: la vida i la relació entre els adolescents i educador/es.
El film ens explica la història de Toni, un educador ja gran que treballa al centre i que ha perdut la il·lusió pel que fa però que continua en el “camp de batalla” donant el màxim de si mateix amb els xavals i la feina. L’ingrés d’un noi al centre, Tariq, fa que alguna cosa canviï i apareguin noves oportunitats.
En paraules del director “Fuerte Apache podría considerarse un cuento para adultos,una fábula sobre las oportunidades para la esperanza que aparece inesperadament, a culquier edad y en cualquier momento de nuestras vidas”
Destacar que m’ha cridat l’atenció que en Mateu Adrover es va basar en el treball del seu germà (educador en un centre d’acolllida de menors) per escriure la peli –tot i que no vol ser un documental-. I que el nois adolescents no són actors professionals, sino que van ser escollits en un macro casting que es va realitzar.
Més informació: http://fuerteapache.altafilms.com
Habilitats socials o centre d’interès que es podria treballar amb aquesta pel·lícula:
La pel·lícula pot ser una bona eina per analitzar la figura de l’educador/a:
- característiques educador/es
- perfils diferents
- estils d’autoritat
- les diferents intervencions educatives
- el nivell d’implicació
- el treball en equip
En concret crec que es podria treballar les habilitats socials corresponents al TREBALL EN EQUIP: comunicació, empatia, cooperació...
Proposta d’aplicació:
Al Pràcticum II d’Educació Social, on es treballa la figura de l’educador/a. Crec que l’anàlisi de la pel·lícula i el comentari i debat d’escenes concretes podria ser molt útil pel contingut del Pràcticum II i també una forma molt pràctica i dinàmica de realitzar els continguts.
Va ser realitzada al 2007 pel Mateu Adrover i narra el dia a dia d’un centre tutelar de menors: la vida i la relació entre els adolescents i educador/es.
El film ens explica la història de Toni, un educador ja gran que treballa al centre i que ha perdut la il·lusió pel que fa però que continua en el “camp de batalla” donant el màxim de si mateix amb els xavals i la feina. L’ingrés d’un noi al centre, Tariq, fa que alguna cosa canviï i apareguin noves oportunitats.
En paraules del director “Fuerte Apache podría considerarse un cuento para adultos,una fábula sobre las oportunidades para la esperanza que aparece inesperadament, a culquier edad y en cualquier momento de nuestras vidas”
Destacar que m’ha cridat l’atenció que en Mateu Adrover es va basar en el treball del seu germà (educador en un centre d’acolllida de menors) per escriure la peli –tot i que no vol ser un documental-. I que el nois adolescents no són actors professionals, sino que van ser escollits en un macro casting que es va realitzar.
Més informació: http://fuerteapache.altafilms.com
Habilitats socials o centre d’interès que es podria treballar amb aquesta pel·lícula:
La pel·lícula pot ser una bona eina per analitzar la figura de l’educador/a:
- característiques educador/es
- perfils diferents
- estils d’autoritat
- les diferents intervencions educatives
- el nivell d’implicació
- el treball en equip
En concret crec que es podria treballar les habilitats socials corresponents al TREBALL EN EQUIP: comunicació, empatia, cooperació...
Proposta d’aplicació:
Al Pràcticum II d’Educació Social, on es treballa la figura de l’educador/a. Crec que l’anàlisi de la pel·lícula i el comentari i debat d’escenes concretes podria ser molt útil pel contingut del Pràcticum II i també una forma molt pràctica i dinàmica de realitzar els continguts.
lunes, 19 de mayo de 2008
Niño loco alemán
Hola nois!!
Suposo que aquest petit video l'haureu vist centenars de vegades, jo també, però cada cop que m'el trobo per la xarxa el torno a mirar.
No em puc deixar de pensar en com pot ser que les màquines, inventades per l'home, es acabin dominant l'intel·lecte?
També hi ha una segona part del video pel youtube.
Qui no l'hagi vist, que presti atenció, no té desperdici!!!
salutacions!!!
Suposo que aquest petit video l'haureu vist centenars de vegades, jo també, però cada cop que m'el trobo per la xarxa el torno a mirar.
No em puc deixar de pensar en com pot ser que les màquines, inventades per l'home, es acabin dominant l'intel·lecte?
També hi ha una segona part del video pel youtube.
Qui no l'hagi vist, que presti atenció, no té desperdici!!!
salutacions!!!
jueves, 15 de mayo de 2008
Curtmetratge "PAPAS y MAMAS"
L'Anna Solé d'educació social ens envia aquest curtmetratge. No té desperdici, es titula 'papas y mamas':
PAPAS Y MAMAS - DADDIES & MUMMIES - video powered by Metacafe
PAPAS Y MAMAS - DADDIES & MUMMIES - video powered by Metacafe
lunes, 12 de mayo de 2008
Cadena de Favores
Cadena de Favores ( Pay It forward), 2000
- Resum :Aquesta pel·lícula està basada amb una novela de Catherina Ryan Hyde. Un alumne realitza un treball d’escola per encàrrec del seu professor de socials, que consisteix en una cadena de favors : cal ajudar a algú a realitzar alguna cosa o fer-la possible, i aquesta, ajudant a tres persones més. Aquesta cadena de favors, fa que la vida pugui anar una mica millor ajudant al pròxim. Aquest mestre d’escola, tindrà una relació afectiva amb la mare del jove, una ballarina ex-alcohòlica que pateix violència de gènere per el seu ex-marit i pare del noi.
- Habilitats socials : amb aquesta pel·lícula, podríem treballar les habilitats com l’empatia ( posar-se al lloc de l’altre), la competència social, la comunicació, alhora que també crec que l’autoestima ( saber que has ajudat a algú pot omplir de satisfacció), les habilitats conversacionals ( poder interactuar amb els altres), habilitats per cooperar i compartir ( fer favors, ajudar).
- Proposta d’aplicació: la pel·lícula és adient per a qualsevol context que treballi amb menors, ja sigui centres d’esplai, escoles, crae’s, centres oberts … i poder mostrar la importància de la bona convivència amb els altres, i de poder cooperar conjuntament per fer un entorn més just, alhora també la satisfacció de saber que si fem les coses bé, els altres també ho agrairan. És a dir, aquell donar sense rebre res a canvi tan sols amb poder ajudar als altres a millorar. La pel·lícula és pot adequar a qualsevol context, com a eina de transformació de la nostra realitat més propera.
- Habilitats socials : amb aquesta pel·lícula, podríem treballar les habilitats com l’empatia ( posar-se al lloc de l’altre), la competència social, la comunicació, alhora que també crec que l’autoestima ( saber que has ajudat a algú pot omplir de satisfacció), les habilitats conversacionals ( poder interactuar amb els altres), habilitats per cooperar i compartir ( fer favors, ajudar).
- Proposta d’aplicació: la pel·lícula és adient per a qualsevol context que treballi amb menors, ja sigui centres d’esplai, escoles, crae’s, centres oberts … i poder mostrar la importància de la bona convivència amb els altres, i de poder cooperar conjuntament per fer un entorn més just, alhora també la satisfacció de saber que si fem les coses bé, els altres també ho agrairan. És a dir, aquell donar sense rebre res a canvi tan sols amb poder ajudar als altres a millorar. La pel·lícula és pot adequar a qualsevol context, com a eina de transformació de la nostra realitat més propera.
FEDELATINA i l'associació cultural latin kings i queens
Hola a tothom,
Aquest proper dimarts vindran a classe d'habilitats socials de pedagogia (18.30 a 20h, aula 205) dues persones pertanyents a la Fedelatina. En concret, la Bàrbara és una pedagoga que treballa
en l'àmbit social i en aquests moments coordina projectes educatius de la Fedelatina. A més, a Brasil ha estat implicada en diferents projectes de desenvolupament social amb diferents ONGs. Ens presentarà què ha fet i què està fent, sobretot perquè les seves intervencions sempre han estat lligades a les habilitats socials i al desenvolupament personal i comunitari. Tanmateix, si és possible vindrà amb ella la presidenta de l'associació de les Latin Queens de Catalunya, i ens explicarà perquè van decidir constituir-se com a associació cultural, què fan i ens permetran fer preguntes sobre dubtes i curiositats que tinguem en relació a tema.
Sé que els d'educació social no teniu cap obligació de venir a classe però si us ho podeu arreglar, crec que el tema és prou interessant i us pot ser molt útil. Per tant, hi esteu convidats!
Per cert, a partir d'aquesta setmana us prego a tots que sigueu puntuals. Apart d'aquesta visita, iniciem les exposicions dels companys i anem justos de temps, per tant, respecteu als companys i sigueu puntuals. Merci!
Aquest proper dimarts vindran a classe d'habilitats socials de pedagogia (18.30 a 20h, aula 205) dues persones pertanyents a la Fedelatina. En concret, la Bàrbara és una pedagoga que treballa
en l'àmbit social i en aquests moments coordina projectes educatius de la Fedelatina. A més, a Brasil ha estat implicada en diferents projectes de desenvolupament social amb diferents ONGs. Ens presentarà què ha fet i què està fent, sobretot perquè les seves intervencions sempre han estat lligades a les habilitats socials i al desenvolupament personal i comunitari. Tanmateix, si és possible vindrà amb ella la presidenta de l'associació de les Latin Queens de Catalunya, i ens explicarà perquè van decidir constituir-se com a associació cultural, què fan i ens permetran fer preguntes sobre dubtes i curiositats que tinguem en relació a tema.Sé que els d'educació social no teniu cap obligació de venir a classe però si us ho podeu arreglar, crec que el tema és prou interessant i us pot ser molt útil. Per tant, hi esteu convidats!
Per cert, a partir d'aquesta setmana us prego a tots que sigueu puntuals. Apart d'aquesta visita, iniciem les exposicions dels companys i anem justos de temps, per tant, respecteu als companys i sigueu puntuals. Merci!
1, 2, 3…PARTICIPACIÓ VIRTUAL!
Per tancar el curs us proposo una tasca final que tothom haureu de fer: construirem entre tots una base de dades sobre pel·lícules o documentals que puguin fer-se servir per a treballar sobre habilitats socials.
- Títol:
- Imatge o tràiler (al youtube en trobareu):
- Breu resum de l’argument:
- Habilitats socials o centre d’interès que es podria treballar amb aquesta pel·lícula:
- Proposta d’aplicació: (destinataris, un context on es podria aplicar, etc.)
VOLANDO VOY (2006)
- "El Pera" és un nen d'un barri humil de Madrid que comença a delinquir amb altres nois del barri, arribant-se a fer famós per la seva gran habilitat per la conducció. El nen, rere vàries detencions, acaba en un centre de menors on amb un treball educatiu adequat somença a recuperar-se tenint altres oportunitats. Està basat en una historia real.
- Habilitats socials: Sobretot el tema de la comunicació és força interessant en aquesta pel·lícula. Les habilitats parentals, el vincle educatiu i la inadaptació del menor són altres temes que permetrien fer un estudi de cas a fons amb l'anàlisi del film.
- Proposta d’aplicació: és una pel·lícula interessant per a fer un vídeo-fòrum amb educadors socials en formació, sobretot perquè permet veure un cas real de forma sistèmica, veure i analitzar la intervenció educativa, i comparar-ho amb l'actualitats dels CRAEs i de la tipologia de menors que hi arriben actualment.
- Altres dades interessants: http://www.decine21.com/Peliculas/Volando-voy-4940.asp?id=4940
lunes, 5 de mayo de 2008
Comencem una setmana de cine...
Hola a tothom,
Suposo que anireu fins al capdamunt de treballs i lliuraments de totes les assignatures, per tant, amb una doble finalitat de: 1. treballar les habilitats socials per mitjà del cinema, i 2. oferir-vos activitats més lúdico-formatives que no us atabalin; doncs, us he programat una sessió de cine-fòrum on veurem un curtmetratge de la pel•lícula “En el mundo a cada rato”, en concret “Binta y la gran idea”. Aquí us adjunto el curtmetratge en baixa qualitat:
L’objectiu de la sessió serà treballar el concepte d’actitud o conducta prosocial, valorant què considerem important, quins valors ens mouen i què podem aportar per viure en un món millor. Aprofitaré també per introduir-vos què són els projectes d’APS (Aprenentatge-Servei) que últimament s’estan engegant en diferents àmbits per a promoure la conducta prosocial de la ciutadania, i us lliuraré documentació de referència.
Al campus virtual us he penjat alguns recursos interessants on trobar material didàctic per a treballar amb el cinema com a eina. També, aprofitant que el curtmetratge presenta el teatre com a eina de comunicació social, us penjaré recursos de teatre social.
Ànims!
Eli
Suposo que anireu fins al capdamunt de treballs i lliuraments de totes les assignatures, per tant, amb una doble finalitat de: 1. treballar les habilitats socials per mitjà del cinema, i 2. oferir-vos activitats més lúdico-formatives que no us atabalin; doncs, us he programat una sessió de cine-fòrum on veurem un curtmetratge de la pel•lícula “En el mundo a cada rato”, en concret “Binta y la gran idea”. Aquí us adjunto el curtmetratge en baixa qualitat:
L’objectiu de la sessió serà treballar el concepte d’actitud o conducta prosocial, valorant què considerem important, quins valors ens mouen i què podem aportar per viure en un món millor. Aprofitaré també per introduir-vos què són els projectes d’APS (Aprenentatge-Servei) que últimament s’estan engegant en diferents àmbits per a promoure la conducta prosocial de la ciutadania, i us lliuraré documentació de referència.
Al campus virtual us he penjat alguns recursos interessants on trobar material didàctic per a treballar amb el cinema com a eina. També, aprofitant que el curtmetratge presenta el teatre com a eina de comunicació social, us penjaré recursos de teatre social.
Ànims!
Eli
Cobardes
Aquest pont vaig anar a veure la pel·lícula COBARDES. Com tots sabeu, treballo al barri de Colllblanc-Torrassa de L'Hospitalet del Llobregat on va succeir una història semblant a l'argument que presenta la pel·lícula de la que us parlo: Fa gairebé més de dos anys, uns alumnes d'un institut de la zona patien bullying. Un dia, a la sortida de l'insitut, farts de l'assetjament (el conegut com a Bullying -ja sabeu que hi ha certa moda en posar noms a tot...-), van decidir posar-hi fi a ganivetades. El resultat va ser que un dels assetjadors va estar greument ferit a l'hospital, convertint-se en víctima.
Si aneu a veure la pel·lícula, rodada l'estiu passat a L'Hospitalet (barri centre), identificareu certes similituds amb la història que us acabo d'explicar. També us podria explicar algunes curiositats del rodatge que no venen al cas ;-)
Pedagògicament, és interessant rescatar de la pel·lícula el concepte de resilència (resiliencia), a més de poder avaluar les actuacions dels professionals en relació al cas de bullying, el conegut síndrome del burn out en el professorat, les habilitats parentals dels pares que hi apareixen, l'impacte de les tecnologies a nivell social, la comunicació entre tots els protagoniestes -nens, pares, professors, psicòlegs...-, entre d'altres factors. Tot i així, us animo a que us fixeu en la capacitat d'aprendre de fets traumàtics que té el protagonista (si és que la té), i que valoreu des del punt de vista de les habilitats socials, què ens pot conduir a desenvolupar aquesta capacitat.
També m'agradaria animar-vos a participar i compartir les vostres opinions, experiències, notícies, inquietuds o altres temes d'interès per a l'assignatura per mitjà del blog. Si algú ha vist la pel·lícula i vol intercanviar impressions serà un plaer. Recordeu que un dels ítems d'avaluació és la participació, que també pot ser virtual per mitjà del blog ;-)
P.S.: Aquí teniu disponible la ficha didàctica de la pel·lícula: http://www.prensajuvenil.org/cobardes.html
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
