jueves, 29 de mayo de 2008

Azul oscuro casi negro




Resum: El títol “Azuloscurocasinegro” fa referència a la percepció que té el protagonista sobre la vida. Es tracta d’una visió pessimista, un pessimisme que en alguns moments encara s’accentua més, quan els propis desigs estan lluny de les expectatives reals. Crec que aquest és el missatge que pretén transmetre el director, la lluita contra el destí, l’afany per assolir quelcom que sovint ni tant sols desitgem realment. I com influeixen les expectatives que ens marquem a la vida en la relació amb els altres. La moral juga un paper important al llarg de tota la pel·lícula, la moral dels personatges és la que guia la seva acció i la seva interrelació amb les persones de l’entorn. El protagonista, marcat per un destí que ell no ha triat, busca deixar enrere els últims set anys, fer com si no haguessin existit i seguir el camí que volia seguir llavors, enlloc de buscar el seu camí a partir de les pròpies circumstàncies i del què ha viscut fins ara. Mentre les seves expectatives s’allunyen de la realitat topa amb la frustració i el neguit, però això canvia quan s’adona del que realment pot aconseguir, quan s’adona que pot canviar la seva vida, posant els peus a terra, mirant el que té al seu voltant i aprofitant-ho.


Habilitats socials: Es tracta d’una pel·lícula molt idònia per treballar aspectes com la resiliència, la relació amb els altres, l’acceptació de les adversitats i la responsabilitat i l’assertivitat. Tots aquests són elements que podem detectar fàcilment al llarg de la pel·lícula i que poden donar peu a generar diàleg i opinions.

Proposta d’aplicació: Treballaria aquesta pel·lícula amb els joves, concretament amb joves es situació de risc. Crec que és una història molt apropiada per a treballar amb joves de centres residencials o fins i tot en centres de justícia juvenil. Ho faria a partir d’un visionat de la pel·lícula i la creació posterior de debat a partir de preguntes, primer sobre la pròpia pel·lícula i després, preguntes hipotètiques amb les que haguessin d’empatitzar amb els personatges.


Anna Solé
Xavi Vives (educació social)

No hay comentarios: