CIUDAD DE DIOS

Breu resum de l’argument:

La pel·ícula narra la història de Buscapé és un nen d’11 anys que viu a Ciudad de Dios, un suburbi de Río de Janeiro. Tot i que la vida d’aquest barri està dominat pels robatoris, les baralles i els conflictes diaris amb la policia, aquest nen prefereix quedarse’n al marge. Ell somia en ser un gran fotògraf en un futur. D’altra banda, trobem a Dadinho, un altre nen que té la seva edat, i aquest també té clar el criminal més futur, tot i que és molt diferent, doncs aquest té l’ambició de convertir-se en el criminal més famós i poderós de Río de Janeiro. Amb el pas del temps, els dos aconseguiran que els seus somnis es facin realitat. Buscapé entrarà a treballar en un diari i Dadinho (Zé Pequeno), es convertirà amb el narcotrficant de cocaïna més temut i respetat de Río.

Habilitats socials que es podrien treballar amb aquesta pel·lícula

Des d’aquesta pel·lícula es pot treballar l’assertivitat, ja que els personatges en moltes ocasions no saben maneres per a dir les coses, són violents i agressius en moltes ocasions. L’empatia seria una altre habiliat a tenir en compte, ja que poques vegades els personatges es saben posar uns als llocs dels altres. L’autoestima també és un altre punt a tocar, ja que aquests nois de la pel·lícula tenen poca fe en ells i es resignen a conformar-se amb el que tenen o el que veuen al seu voltant. Però com es veu amb el protagonista, el fet de creure en un mateix i creure en el que un vol, pot du-lo a realitzar els seus somnis. Per últim, la comunicació, ja que no es dóna de manera igualtària, ja que s’estableixen rols de poder i no tots els nois s’expressen de la mateixa manera, no es dóna una comunicació clara i fluida entre tots ells. Per últim, afegir que també es pot tocar el tema de la resiliència, ja que tot i les adversitats del context, el protagonista tira endavant.

Proposta d’aplicació (destinataris, context.etc)

Quan vaig veure aquesta pel·lícula per primera vegada no em va deixar indiferent, és una pel·lícula dura però real a l’hora que desperta en qui la veu indignació, impotència, pena i moltes altres emocions que penso que ajuden a sensibilitzar vers la temàtica.
Per aquest motiu penso que tot i ser una pel·lícula força impactant aconsegueix apropar-nos a una realitat què ens queda força llunyana, però molt ben situada dins del seu context.

Així doncs, la meva proposta d’interveció seria dur a terme un cine fòrum amb adolescents (de 14-17 aprox). Tot i que aparenment poden semblar massa joves, es troben en un procés de formació de la seva identitat, i considero que en ell també hi hauria d’entrar una visó global del món que els envolta, no només en el seu dia a dia, sinó que també forma part d’aquest procés ser conscient de les diverses realitats que existeixen i com aquestes ens condicionen, o no. Ja que en aquest film es veu com les persones tenen la capcitat d’escollir, tot i les circumstàncies adverses que la vida els presenta.

A partir d’aquesta visualtzació es podrien plantejar algunes escenes en les quals s’hauria d’analitzar diverses conductes dels protagnistes on s’apeciïn les mancances que es fan falta per a estalir relacions socials sanes i d’igualtat. Per exempe, el fet de saber posar-se al lloc de l’altre, el fet de valorar-se i valorar als altres, la comunicació, l’escoltaEs tractaria doncs, de comentar-ho en grup. Apartir d’aquí seria interssant donar alternatives de com podrien o haurien d’actuar els protagonistes de la pel·lícula