NOTES EDUCACIÓ SOCIAL

L'alumnat d'educació social ja disposa de les notes al campus virtual. La revisió serà el proper divendres 27/6 a les 17.30h al 242.

Eli

Película: Matilda

segon intent de penjar una mostra de la pel·lícula MATILDA


http://i.ytimg.com/vi/mS3TNGEd9KQ/default.jpg

Bueno aqui teniu una mostra de la Pel·lícula de MATILDA.


http://es.youtube.com/results?search_query=matilda+en+espa%C3%B1ol&search_type=&aq=0&oq=matilda

MATILDA

Sinòpsis: Matilda Wormwood no és una nena corrent. A més d'encant, posseeix una extraordinària intel·ligéncia i moltes ganes d'aprendre. Però els seus pares són bastant ignorants i maleducats i des del naixement de la nena l'han tractat amb indiferéncia.
Quan arriba a l'escola es troba amb un lloc horrible, on els alumnes viuen sota la dicatdura de la directora. L'única esperança de la Matilda és la seva professora la srta Honey, que es dóna compte del potencial de la nena i dels seus poder telequinètics.

Crec que tot i ser una pel·lícula destinada a un públic infantil i dotada d'una gran quantitat de fantasía, aquest film deixa entreveure diverses habilitats social i competéncies d'alguns personatges, que les desenvolupen o han desenvolupat a partir de les seves situacions socials, i a la vegada podem veure l'antítesi, la falta d'habilitats socials, d'un altre conjunt de personatges.

Algunes de les habilitats socials uqe es podrien treballar amb la visualització d'aquest video podrien ser:

- Saber escoltar
- L'assertivitat
- La resil·léncia; com a capacitat tant de la Matilda com de la srta. Honey, per desenvolupar-se de forma positiva a pesar de les situacions que han viscut o que estan visquent en entrons familiars, que no són els més idonis.
- La capacitat de comunicació i diàleg
- La capacitat i la necessitat d'expressar sentiments i de rebre afecte
- El respecte cap a l'altre
- L'autoestima
- El saber estar
- El respecte cap a l'altre
- La conducta prosocial, de la professora cap a la nena
- El companyerisme i la solidaritat
-Autonomia
- Educació, en el sentit de ser educat, cordial i cortès
- La gestió de l'autoritat per part de l'educador

Billy Elliott

Sinopsi

Durham, Anglaterra, durant la vaga minera de 1984. Billy Elliot té onze anys i viu amb el seu pare, un miner vidu, el seu germà i la seva àvia. Cada setmana va a les classes de boxa del vell gimnàs, sense posar-hi gaire interès. Un bon dia decideix afegir-se a les classes de dansa i descobreix la seva vocació, tot i que ho manté en secret davant la seva família. La senyora Wilkinson, la seva professora, s’adona del talent del seu alumne i l’ajudarà a preparar la prova d’ingrés a la prestigiosa Royal Ballet School de Londres.

Temes que tracta la pel·lícula

• Joves i estereotips. Aquesta pel·lícula resulta molt interessant ja que introdueix entre d’altres temes els estereotips que s’adjudiquen al joves. Aquests sense gaire marge d’actuació només poden intentar canviar-los.
• Dret a escollir. Clarament es pot observar com es vulnera el dret d’escollir per exemple del protagonista. El seu desig és el de dedicar-se al món de la dansa, però li resulta molt difícil ja que es gairebé impensable que un noi pugui assistir a classes de dansa.
• Conflictes generacionals. El pare i el germà de Billy no viuen precisament bons moments ni a nivell econòmic ni familiar. Els seus problemes són sovint descarregats en la persona del Billy.

Cal destacar també la visió que ofereix de la classe treballadora britànica. Ja que el film es desenvolupa en un ambient de tensió i conflicte social com a conseqüència de les vagues que assetgen la indústria minera.

Habilitats socials que es poden treballar:
Empatia: una de les habilitats que es poden treballar amb aquesta pel·lícula és l’empatia. Ja que la majoria de personatges de la pel·lícula no tenen en consideració la voluntat de l’altre simplement s’intenta imposar el criteri personal. Per exemple el pare d’en Billy no te en consideració la voluntat del fill.

Prejudicis: El fet que un noi vulgui dedicar-se al món de la dansa, no es veu amb bons ulls ni a casa seva ni en el poble en general. Només la professora manté la voluntat ferma per tal que el noi pugui ballar tranquil·lament.

Rols de gènere i homosexualitat: Un amic del protagonista que és homosexual es veu obligat a amagar-ho ja que les conseqüències de dir-ho als pares podria tenir conseqüències negatives. Per tant es podria treballar la llibertat sexual com a opció sexual individual. Alhora queda clar com s’imposen els rols segons el sexe de la persona. És impensable que algú de sexe masculí es pugui dedicar a ballar. Per tant seria interessant tractar aquest tema.

Comunicació pares-fills. La comunicació és una aspecte reflexat de manera interessant a la pel·lícula. A la família i fora d’ella manquen en general les habilitats comunicatives entre les diverses persones del poble.

Autoestima. El fet de dedicar-se al que un vol i amb el que se sent satisfet afecta de manera directe l’autoestima de la persona. La imposició afecta a la llibertat individual i afecta a la formació lliure de la persona.

Superació personal. Tal i com demostra en Billy, ell intenta sobreposar-se a la situació i dedicar-se a allò que vol. Quan se li dona la oportunitat ell es dedica amb totes les seves ganes i il·lusions.

Projecte d’aplicació. Pensem que aquesta pel·lícula seria interessant per tractar-la amb alumnes de segon i tercer d’ESO.

Objectius formatius

• Dret a potenciar els valors, les habilitats i els coneixements que possibilitin un desenvolupament integral de la personalitat.
• Qüestionar els rols tradicionals assignats a homes i dones.
• Reflexionar sobre com afecten aquests rols tradicionals en l’adjudicació social d’una orientació sexual determinada.
• La pel·lícula proposa als nois i noies que defensin i exterioritzin les seves iniciatives personals i que aquesta actitud els motivi a respectar les idees dels altres..
• Ser conscients que consolidar objectius requereix tenacitat i esforç, i que malgrat tot no sempre es vencen els obstacles. Ho veiem quan el pare d’en Billy renuncia a la seva lluita perquè el seu fill pugui estudiar dansa clàssica.

• Marc Artigal

  Angel Marné

  Júlia Janer
  

QUIERO SER COMO BECKHAM

Títol original: Bend it like Beckham
País: Regne Unit, Alemanya
Any de producció: 2002
Direcció: Gurinder Chadha

visit videodetective.com for more info

Breu resum de l’argument:
És l’estiu després de l’últim curs de l’institut. La Jess té divuit anys i els seus pares volen que a partir d’ara sigui una encantadora i convencional noia hindú. Ella, però, només vol jugar a futbol com el seu gran heroi David Beckham l’estrella de l’equip Manchester United. Per a la Jess això significa donar cops de pilota al parc amb els seus amics fins que la descobreix Jules, una jove que la convida a unir-se a l’equip local de futbol femení. Les dues noies tenen la mateixa edat i a més comparteixen els mateixos somnis. Amb el temps la seva amistat es va consolidant i l’equip comença a viatjar per anar a altres ciutats. Els pares de la Jess però no entenen perquè no madura, estudia dret donat que les seves notes són excel·lents i aprèn a cuinar. No acaben d’entendre perquè no pot assemblar-se a la seva germana gran, la Pinky, que ja està promesa amb l’home que ells consideren l’adequat, o aprofitar l’oportunitat que ells no van tenir d’anar a la universitat. Per la seva banda la Jules somia en jugar a la lliga femenina de futbol dels Estats Units. La seva mare en canvi desitjaria que fos una mica més femenina i inclús acaba per pensar que la seva filla és lesbiana.

Habilitats socials que es podrien treballar amb aquesta pel·lícula:
- Prejudicis i amistat: Jess troba en Jules una persona amb qui pot compartir els seus interessos sense por de ser jutjada o condemnada, doncs s’allunya del ideal femení que cerquen les noies hindús del seu voltant. L’amistat es defineix aquí com una relació sense prejudicis on l’altre és acceptat sempre tal i com és.
-Prejudicis, rols de gènere i homosexualitat : El joc del futbol serveix a la pel·lícula per posar en crisi alguns dels prejudicis sobre els quals es construeixen els rols de gènere: tant els rols masculins com femenins. La pel·lícula defensa que tant les noies poden jugar a futbol com els homes preparar un bon curry si és això el que desitgen. Alhora es reflecteixen els prejudicis al voltant de la homosexualitat.
-Comunicació pares-fills: La veritat es revela com indispensable per a la protagonista. Hi ha un moment en que s’adona que les mentides que diu no li permeten disfrutar d’allò que tant li agrada. Per ser feliç necessita fer el que li agrada però també compartir-ho i obtenir el consentiment de la família. Saber-se comunicar amb els pares serà un dels problemes clau de la protagonista.
- Autoestima: L’acceptació del propi cos i d’un mateix en totes les seves vessants és clau en el procés maduratiu de l’adolescent. Acceptar el propi cos i les limitacions és important alhora de crear l’autoconcepte i afecta directament a l’autoestima. La pel·lícula ens mostra com l’acceptació d’un mateix és el primer pas cap a la superació personal.
- Superació personal: La pel·lícula parla de com aconseguir el que un vol, de les renúncies que s’han de fer i de saber defensar el que realment es desitja davant de qualsevol adversitat, els pares, els amics, la societat... Es tracta d’ajustar-se entre el que un és o té i el que voldria ser o tenir.

Altres temes que es podrien treballar amb aquesta pel·lícula:
- Interculturalitat, conflictes identitaris: La pel·lícula descriu la relació entre la cultura anglesa i la hindú des del punt de vista dels immigrants hindús i el conflicte cultural que suposa per la segona generació d’immigrants. Els seus pares mantenen els costums indis però ells estan immersos en una cultura diferent.
- Nous referents contemporanis per a l’adolescència: Els futbolistes així com d’altres professionals com ara cantants o actors, tenen un ampli ressò en l’espai dels mass media actuals. Però sobretot els futbolistes i els clubs han adquirit una rellevància desorbitada, promoguda des de totes les esferes dels mitjans de comunicació que han fet que els esportistes es transformin en ídols per a milers de nois i noies. La pel·lícula però mostra el treball i l’entrega que és necessària per dedicar-se a una professió com l’esport, una vessant que generalment no mostren els mitjans.

Proposta d’aplicació:
Els destinataris podrien ser alumnes de 3r i 4art curs d’ESO perquè per una banda, es troben en una etapa de construcció de la pròpia identitat i per tant els pot ser útil el treball sobre els prejudicis i també sobre l’autoestima. Per altra banda, el segon cicle de la ESO és un moment de prendre decisions sobre el futur acadèmic i laboral: estudiar/treballar...per tant és un moment en què es necessita treballar la comunicació amb els pares perquè aquests puguin tenir un paper actiu i facilitador en la presa de decisions dels joves.
Considero que es podrien fer multitut d'activitats per treballar amb la pel·lícula, us en detallo algunes:

- Rol playing per grups per tractar : posició del pare (família-felicitat), de la Jess (vocació) de la mare i germana(cultura) Toni i Jules (amistat). Aquest exercici empàtic l’han de poder interioritzar i exercir-lo quan es trobin davant d’una situació que requereixi prendre decisions.

- Recerca i entrevista de dones professionals en entorns tradicionalment considerats per homes i a la inversa: ex) entrevista a una dona bomber i a una mestre d’infantil. Saber identificar els prejudicis vinculats als rols de gènere.

- Cinefòrum pares –fills: Es pot proposar com a activitat conjunta a fer dins el marc de l’Escola o bé com a treball familiar. En aquest cas cada alumne veuria la pel·lícula amb els pares i després hauria de recollir les reflexions que haguessin sorgit en un informe. L’activitat estaria pensada per fomentar la comunicació entre els pares i fills.

HOY EMPIEZA TODO de Bertrand Tavernier

És una pel·lícula senzilla en forma però amb molt contingut. Us la recomano.

El títol original és “Ça commence aujourd’hui” que la traducció literal seria “Esto empieza hoy”.

En Daniel Lefebre és director d'una escola infantil en una població deprimida del nord de França. És un home sensible i tenaç que sent passió per la seva feina., però es troba atrapat en una jerarquia que no li permet extralimitar-se en les seves funcions com a educador, veient-se obligat a segui les normes bàsiques de l'ensenyament mentre els seus alumnes van a l'escola amb gana i malvestits. Davant la rigidesa del sistema educatiu i la burocràcia de les administracions polítiques, (i serveis socials), en Daniel i les professores de la seva escola lluiten per desenvolupar la seva tasca educativa, però l'arrel de molts dels problemes que afronten està fora l'escola. Malgrat els obstacles, en Daniel no es donarà per vençut i acabarà conseguint el recolzament de la comunitat.

És una película totalment social. És a dir, percep l'individu des de la seva interacció amb els altres. Per tant hi cabrien totes les habilitats que hem treballat al llarg de l'assignatura, a més d'altres que sorgeixen en cada personatge a partir d'aquesta interrelació.
Les habilitats socials que concep la pel·lícula són totes les centrals; les de comunicació, l'empatia, l'assertivitat, l'autoestima i el desenvolupament moral, però també acull habilitats de cooperació i compartir, habilitats relacionades amb les emocions i els sentiments i habilitats d'autoafirmació.

També ens parla sobre el valor de l’esforç, de la constància, de la responsabilitat, de la creativitat com a manera de viure, del lluitar per allò que es vol, de la feblesa de l’ésser i alhora de la seva força (resiliència), del valor de l’educació…i tot això amb un comú denominador constant en tota la película: l’amor pedagògic de l’educador.

L’aplicabilitat d’aquesta pel·lícula és molt àmplia. Perquè ens fa una reflexió de com està la societat en general i models familiars (destinada a tota la població en general de més de 12 anys; es podria passar a l’hora de tutoria a ESO i/o a Batxillerat i fer un videofòrum amb els alumnes) i de com està l’escola i els serveis socials públics, i l’actitud d’esperança i optimisme alhora que realista de l’educador (destinada potser a un públic més concret; educadors socials, mestres, pedagogs,…es podria fer també un videofòrum a l’assignatura d’habilitats socials, a la del Practicum I, a la de formació de formadors, a la d’antropologia, etc… per a reflexionar sobre el treball en xarxa, la realitat de l’educació formal, la realitat de la demanda de serveis socials, l’exclusió social, la realitat de treballar amb persones, la implicació de la comunitat…).

Exemples de preguntes per al videofòrum:

- Paper de l’escola actualment?
- Paper de la família?
- Influència societat/entorn en el quefer escolar?
- Conseqüències del capitalisme neoliberal a nivell social?
- Postura de les administracions davant els problemes individuals?
- Necessitat de treballar en xarxa?
- Definir competències professionals?
- Futur dels nens i nenes de l’escola?
- Educador a la feina vs. Educador a casa
- Podria haver-ho aconseguit tot sol en Daniel?
- Responsabilitat de l'educador?
- (…)

Hola! A continuació us presentaré una sèrie de pel·lícules que, des del meu punt de vista, opino que tenen un gran contingut moralitzador i en les que es veu un reflex del treball de les habilitats socials.

1. TAPAS de José Corbacho y Juan Cruz.

Sinopsis: Cinco historias se entrelazan en un barrio de la gran ciudad. Cinco mundos unidos en el día a día, con el bar, los comercios y el mercado como punto neurálgico, y que nos muestran sus inquietudes, miedos, esperanzas y sue-ños. El miedo a la enfermedad o la soledad de Mariano (Alberto de Mendoza) y Conchi (María Galiana), dos jubilados del barrio, la esperanza y tristeza de Raquel (Elvira Mínguez), mujer de mediana edad que vive su amor vía internet, la incertidumbre del futuro de César (Rubén Ochandiano) y Opo (Darío Paso) dos jóvenes que tra-bajan en el supermercado del barrio y que preparan sus vacaciones o el descubrimiento por parte de Lolo (Ángel de Andrés) que hay al-go más que su bar a través de su relación con Mao (Alberto Jo Lee), su nuevo cocinero, nos conducen a través de la vida de un barrio de trabajadores en este guión lleno de ternura, comedia y amargura.

2. SOLAS de Benito Zambrano

Sinopsis: Una joven que se ha quedado embarazada de un hombre que la ha abandonado convive junto a su madre en un conflictivo barrio de una gran ciudad. Tienen como vecino a una hombre amargado que vive sólo con su perro. La madre se esforzará por conseguir que sus vidas cambien progresivamente.

3. EL MÉTODO GRONHOLM de Jordi Galcerán

Sinópsis: cuatro candidatos se enfrentan a un proceso de selección para una multinacional. Pero no se trata de un proceso de selección al uso, sino que se sigue un método concreto, el método Gronholm. A través de las distintas pruebas eliminatorias, los implicados van descubriendo sus carácteres (tan distintos) y van reflexionando sobre el propio sistema de selección y sobre algunas paarticularidades de nuestro sistema empresarial y laboral: la participación de la mujer, la compatibilidad de la vida profesional y personal, los estilos directivos, la coherencia de la carrera profesional...

4. NO SIN MI HIJA de Brian Gilbert

Sinopsis: Sally Field, ganadora de dos Oscars® de la Academia, suma otra extraordinaria actuación a su espectacular currículum con su participación en el largometraje No sin mi hija, una fascinante historia de terror y huída basada en hechos reales. Betty llega a Oriente Medio acompañada de su hija y su marido, Alfred Molina (Species - Especie mortal), para visitar a la familia de su esposo que proviene de esa zona. Pero la horrible realidad de las “vacaciones” no tarda en hacerse evidente: el marido de Betty no tiene la más mínima intención de regresar a los Estados Unidos; ella puede volver, pero su hija tiene que quedarse.Y su afirmación se ve avalada por siglos de tradición local y por el poder opresivo de un estado policial. Sola en un país extranjero, Betty se encuentra sin dinero, sin amigos y sin derechos. Pero lo que nadie puede arrebatarle es su inquebrantable fuerza de voluntad. En un país hostil, destrozado por la guerra, donde la más leve equivocación puede suponer la muerte, Betty realiza un desesperado intento de fuga con su hija. Su historia, su valor y el éxito con que finalmente corona su aventura, hacen de esta película una historia inolvidable.

5. BIENVENIDO MISTER MARSHALL de Luis García Berlanga

Sinopsis: Villar del Río es un pequeño pueblo tranquilo, pobre y olvidado, en el que nunca pasa nada que le saque de la rutina. Sólo la llegada de la cantante folclórica Carmen Vargas y de su apoderado y representante Manolo han dado una nota de novedad a la vida aburrida del pueblo. Esa misma mañana se presenta de pronto un delegado gubernativo, el cual anuncia que va a llegar de un momento a otro una comisión del Plan Marshall -autoridades americanas que facilitan ayuda económica al país-. El alcalde del pueblo, un hombre bonachón y un poco duro de oído, al recibir la noticia, decide disfrazar a toda la población al más puro estilo andaluz, para sorprender a sus visitantes y de esta forma recibir mayor cantidad de dinero...

6. KRAMER CONTRA KRAMER de Robert Benton

Sinopsis: Ted Kramer (Dustin Hoffman) es un joven padre y esposo que adora a su familia, pero también su trabajo ya que es allí donde pasa la mayor parte del tiempo. Una tarde, al volver de trabajar, su mujer Joanna (Meryl Streep) se enfrenta a él y le abandona para que cuide del hijo de ambos, de 6 años. Ted deberá aprender a ser padre procurando al mismo tiempo no descuidar su carrera profesional. Pero cuando ya se ha adaptado a su nueva vida y comienza a sentirse realizado como padre, Joanna vuelve. Y quiere recuperar a su hijo.

7. CALABUCH de Luís García Berlanga

Sinopsis: El profesor Hamilton, un sabio ingenuo que creía que las bombas atómicas, de hidrógeno, de cobalto, eran buenas para la humanidad, huyó al convencerse de su equivocación y se llevó sus inventos. Se escondió en el pueblo más maravilloso del mundo, donde se puede vivir y morir en paz; Calabuch. Calabuch es ese lugar donde la gente aún puede vivir con sentido del humor, con amistad, esperando a la muerte como a una vieja amiga que llega a pie, sin prisas, llevándoselo uno a uno, en lugar de venir silbando por el aire y matar de un estallido a medio mundo. Esto es Calabuch.

8. DOCE EN EL PATÍBULO de Robert Aldrich

Sinopsis: El comandante Reisman es un oficial estadounidense que se ha distinguido en la campaña de Italia, durante la Segunda Guerra Mundial. Su mayor virtud, sin embargo, no es la disciplina. Este hecho le condiciona a no mantener buenas relaciones con los militares de alto rango, todos ellos demasiado conservadores.

Ahora os escribiré la carta que redacta Oscar Martínez, Profesor de la Escuela Universitaria de Trabajo Social y Educación Social de la Fundación Pere Tarrés (publicada en El periódico de Cataluña):

"Algunos medios se han hecho eco de la noticia del castigo a una niña que viajaba en un barco escuela en el islote de Lobos (Fuerteventura). Esta noticia se ha relacionado con la detección, hace meses, de un supuesto centro juvenil de Girona donde se utilizaban jaulas para encerrar a menores también a modo de castigo. Estos son solo dos ejemplos de sucesos que atraen la atención de los medios sobre la profesión de educador. El resto del año ignoran la contribución positiva que este trabajo aporta a la sociedad y, lo que es más grave aún, utilizan el término educador de manera incorrecta. Hace más de 15 años que los educadores sociales gozan en nuestro país de una formación universitaria que permite instruir a profesionales que intervienen en la planificación, diseño e intervención de numerosos centros de menores. Es una profesión de prestigio que desarrolla, junto a trabajadores sociales y otros profesionales, proyectos que también merecerían ser objeto de muchas notícias".

Noelia Garcia Serrano -Educación Social

BARRIO

España 1998 95' Dirección: Fernando León de Aranoa

Guión: Fernando León de Aranoa

Director de producción: Primitivo Álvaro

Fotografía: Alfredo Mayo Montaje: Nacho Ruiz Capillas

Música original: Hechos contra el decoro

Intérpretes: Críspulo Cabezas (Rai), Timy (Javi), Eloi Yebra (Manu), Marieta Orozco (Susi), Alicia Sánchez (Carmen), Enrique Villén (Ricardo), Francisco Algora (Ángel), Chete Lera (Inspector)

Bueno, pues yo tiro para mi tierra y recomiendo la película de Barrio, dirigida por Fernando León, aunque seguro que ya la habéis visto.

Una película que nos cuenta la vida de tres chicos en un barrio marginal de una gran ciudad. Refleja matices sociales que raras veces se han podido ver en el cine español. Una gran película que mezcla el humor con tres historias trágicas.

"Los paraisos con los que sueñan Manu, Javi y Rai no están tan lejos. De alcanzarlos les separa una autopista y doscientas mil pesetas de renta, un padre sin curro, una habitación compartida, enrejada, el calor del verano y curenta metros de protección oficial. De lo que en ellos se esconde les hablan los anuncios de la tele, los escaparates. Son las ventanas, las puertas de salida del barrio. Puertas falsas, claro, protegidas con alarma. No resulta difícil encontrarlos asomados en alguna de ellas, charlando, envidiando, soñando... Sentados en el banco de su parque, las manos en los bolsillos vacíos y los pies en la tierra, en la tierra del parque, Javi, Manu y Rai le dicen no a las drogas. Y le dicen no al cine, y a las discotecas, y a jugar al tenis, y le dicen no a pasar las vacaciones en los Pirineos. Sentados en el banco de su parque le dicen no a todo, sencillamente porque no pueden decir otra cosa".

(http://www.filmaffinity.com/es/reviews/1/690962.html)

Creo que se pueden trabajar muchísimas cosas a nivel educativo con esta película. Se puede trabajar la resilencia de unos chavales que viven dentro de un contexto de violencia estructural y precariedad continua, se pueden trabajar los mecanismos de defensa que tienen para poder seguir soñando mediante la ironía y el humor, se puede trabajar la comunicación observando la relación entre los tres, la expresión de sentimientos, como viven la sexualidad (tabúes, estereotipos...), en fin, montones de cosas que hacen que esta película sea imprescindible en la videoteca de cualquier educador/a social.

Si no la habéis visto... ¡No os la perdais!

Gonzalo

http://rafi-lasmujeresdeverdadtienencurvas.blogspot.com/

HASTA DONDE LOS PIES ME LLEVEN

Resumen:

Es una película basada en una historia real, un soldado alemán del III Reich Clemens Forell, el cual promete a su familia volver en navidad... pero el viaje se alarga tras finalizar la guerra, cuando es capturado por los Rusos y es llevado a un campo de concentración.
La lucha empieza cuando Clemens emprende la dramática huida del campo de concentración de Siberia después de la II Guerra Mundial. A través del crudo invierno siberiano, y con la única obsesión de regresar con su familia, Forell tiene que recorrer, paso a paso, un difícil camino hasta llegar a Persia y así poder salvar su vida y conseguir la libertad. Después de tres agotadores e interminables años, el fugitivo estará a punto de conseguir su objetivo...


Habilidades sociales:

- Resilicéncia: creo que es la habilidad social que se trabaja por excelencia en esta película, la lucha del día a día ante todas las adversidades de andar y andar por un desierto del hielo y el frio.
- Expresión de las emociones: Hay varios momentos de la película en los cuales se muestra a flor de piel los sentimientos y emociones, cuando el doctor le da todo lo que necesita para poder oír y el no lo emplea porque sabe que no tiene las mismas posibilidades, cuando encuentra un poblado en mitad del hielo y le dan refugio y cariño...
- Autoestima y autoconfianza: Creo que es otra de las habilidades por excelencia, el seguir luchando creer en uno mismo, el no rendirse, etc.
- Empatía: Se trabaja cuando el doctor se pone en el lugar de Clemens y lo deja huir, o cuando el poblado lo acepta y ayuda.


Propuesta de ampliación:

Esta película la trabajaría con adolescentes de 15 a 18 años, realizando un video fórum o debate, poniendo en cuestión todas las HHSS que la película trabaja. También se podía trabajar alguna dinámica o rol playing para entender y desarrollar dichas habilidades.