NOTES PEDAGOGIA

L'alumnat de pedagogia ja disposa de les notes al campus virtual. La revisió serà el proper dimarts 8/7 a les 14.30h al 242.

Eli

NOTES EDUCACIÓ SOCIAL

L'alumnat d'educació social ja disposa de les notes al campus virtual. La revisió serà el proper divendres 27/6 a les 17.30h al 242.

Eli

Película: Matilda

segon intent de penjar una mostra de la pel·lícula MATILDA


http://i.ytimg.com/vi/mS3TNGEd9KQ/default.jpg

Bueno aqui teniu una mostra de la Pel·lícula de MATILDA.


http://es.youtube.com/results?search_query=matilda+en+espa%C3%B1ol&search_type=&aq=0&oq=matilda

MATILDA

Sinòpsis: Matilda Wormwood no és una nena corrent. A més d'encant, posseeix una extraordinària intel·ligéncia i moltes ganes d'aprendre. Però els seus pares són bastant ignorants i maleducats i des del naixement de la nena l'han tractat amb indiferéncia.
Quan arriba a l'escola es troba amb un lloc horrible, on els alumnes viuen sota la dicatdura de la directora. L'única esperança de la Matilda és la seva professora la srta Honey, que es dóna compte del potencial de la nena i dels seus poder telequinètics.

Crec que tot i ser una pel·lícula destinada a un públic infantil i dotada d'una gran quantitat de fantasía, aquest film deixa entreveure diverses habilitats social i competéncies d'alguns personatges, que les desenvolupen o han desenvolupat a partir de les seves situacions socials, i a la vegada podem veure l'antítesi, la falta d'habilitats socials, d'un altre conjunt de personatges.

Algunes de les habilitats socials uqe es podrien treballar amb la visualització d'aquest video podrien ser:

- Saber escoltar
- L'assertivitat
- La resil·léncia; com a capacitat tant de la Matilda com de la srta. Honey, per desenvolupar-se de forma positiva a pesar de les situacions que han viscut o que estan visquent en entrons familiars, que no són els més idonis.
- La capacitat de comunicació i diàleg
- La capacitat i la necessitat d'expressar sentiments i de rebre afecte
- El respecte cap a l'altre
- L'autoestima
- El saber estar
- El respecte cap a l'altre
- La conducta prosocial, de la professora cap a la nena
- El companyerisme i la solidaritat
-Autonomia
- Educació, en el sentit de ser educat, cordial i cortès
- La gestió de l'autoritat per part de l'educador

Billy Elliott

Sinopsi

Durham, Anglaterra, durant la vaga minera de 1984. Billy Elliot té onze anys i viu amb el seu pare, un miner vidu, el seu germà i la seva àvia. Cada setmana va a les classes de boxa del vell gimnàs, sense posar-hi gaire interès. Un bon dia decideix afegir-se a les classes de dansa i descobreix la seva vocació, tot i que ho manté en secret davant la seva família. La senyora Wilkinson, la seva professora, s’adona del talent del seu alumne i l’ajudarà a preparar la prova d’ingrés a la prestigiosa Royal Ballet School de Londres.

Temes que tracta la pel·lícula

• Joves i estereotips. Aquesta pel·lícula resulta molt interessant ja que introdueix entre d’altres temes els estereotips que s’adjudiquen al joves. Aquests sense gaire marge d’actuació només poden intentar canviar-los.
• Dret a escollir. Clarament es pot observar com es vulnera el dret d’escollir per exemple del protagonista. El seu desig és el de dedicar-se al món de la dansa, però li resulta molt difícil ja que es gairebé impensable que un noi pugui assistir a classes de dansa.
• Conflictes generacionals. El pare i el germà de Billy no viuen precisament bons moments ni a nivell econòmic ni familiar. Els seus problemes són sovint descarregats en la persona del Billy.

Cal destacar també la visió que ofereix de la classe treballadora britànica. Ja que el film es desenvolupa en un ambient de tensió i conflicte social com a conseqüència de les vagues que assetgen la indústria minera.

Habilitats socials que es poden treballar:
Empatia: una de les habilitats que es poden treballar amb aquesta pel·lícula és l’empatia. Ja que la majoria de personatges de la pel·lícula no tenen en consideració la voluntat de l’altre simplement s’intenta imposar el criteri personal. Per exemple el pare d’en Billy no te en consideració la voluntat del fill.

Prejudicis: El fet que un noi vulgui dedicar-se al món de la dansa, no es veu amb bons ulls ni a casa seva ni en el poble en general. Només la professora manté la voluntat ferma per tal que el noi pugui ballar tranquil·lament.

Rols de gènere i homosexualitat: Un amic del protagonista que és homosexual es veu obligat a amagar-ho ja que les conseqüències de dir-ho als pares podria tenir conseqüències negatives. Per tant es podria treballar la llibertat sexual com a opció sexual individual. Alhora queda clar com s’imposen els rols segons el sexe de la persona. És impensable que algú de sexe masculí es pugui dedicar a ballar. Per tant seria interessant tractar aquest tema.

Comunicació pares-fills. La comunicació és una aspecte reflexat de manera interessant a la pel·lícula. A la família i fora d’ella manquen en general les habilitats comunicatives entre les diverses persones del poble.

Autoestima. El fet de dedicar-se al que un vol i amb el que se sent satisfet afecta de manera directe l’autoestima de la persona. La imposició afecta a la llibertat individual i afecta a la formació lliure de la persona.

Superació personal. Tal i com demostra en Billy, ell intenta sobreposar-se a la situació i dedicar-se a allò que vol. Quan se li dona la oportunitat ell es dedica amb totes les seves ganes i il·lusions.

Projecte d’aplicació. Pensem que aquesta pel·lícula seria interessant per tractar-la amb alumnes de segon i tercer d’ESO.

Objectius formatius

• Dret a potenciar els valors, les habilitats i els coneixements que possibilitin un desenvolupament integral de la personalitat.
• Qüestionar els rols tradicionals assignats a homes i dones.
• Reflexionar sobre com afecten aquests rols tradicionals en l’adjudicació social d’una orientació sexual determinada.
• La pel·lícula proposa als nois i noies que defensin i exterioritzin les seves iniciatives personals i que aquesta actitud els motivi a respectar les idees dels altres..
• Ser conscients que consolidar objectius requereix tenacitat i esforç, i que malgrat tot no sempre es vencen els obstacles. Ho veiem quan el pare d’en Billy renuncia a la seva lluita perquè el seu fill pugui estudiar dansa clàssica.

• Marc Artigal

  Angel Marné

  Júlia Janer
  

QUIERO SER COMO BECKHAM

Títol original: Bend it like Beckham
País: Regne Unit, Alemanya
Any de producció: 2002
Direcció: Gurinder Chadha

visit videodetective.com for more info

Breu resum de l’argument:
És l’estiu després de l’últim curs de l’institut. La Jess té divuit anys i els seus pares volen que a partir d’ara sigui una encantadora i convencional noia hindú. Ella, però, només vol jugar a futbol com el seu gran heroi David Beckham l’estrella de l’equip Manchester United. Per a la Jess això significa donar cops de pilota al parc amb els seus amics fins que la descobreix Jules, una jove que la convida a unir-se a l’equip local de futbol femení. Les dues noies tenen la mateixa edat i a més comparteixen els mateixos somnis. Amb el temps la seva amistat es va consolidant i l’equip comença a viatjar per anar a altres ciutats. Els pares de la Jess però no entenen perquè no madura, estudia dret donat que les seves notes són excel·lents i aprèn a cuinar. No acaben d’entendre perquè no pot assemblar-se a la seva germana gran, la Pinky, que ja està promesa amb l’home que ells consideren l’adequat, o aprofitar l’oportunitat que ells no van tenir d’anar a la universitat. Per la seva banda la Jules somia en jugar a la lliga femenina de futbol dels Estats Units. La seva mare en canvi desitjaria que fos una mica més femenina i inclús acaba per pensar que la seva filla és lesbiana.

Habilitats socials que es podrien treballar amb aquesta pel·lícula:
- Prejudicis i amistat: Jess troba en Jules una persona amb qui pot compartir els seus interessos sense por de ser jutjada o condemnada, doncs s’allunya del ideal femení que cerquen les noies hindús del seu voltant. L’amistat es defineix aquí com una relació sense prejudicis on l’altre és acceptat sempre tal i com és.
-Prejudicis, rols de gènere i homosexualitat : El joc del futbol serveix a la pel·lícula per posar en crisi alguns dels prejudicis sobre els quals es construeixen els rols de gènere: tant els rols masculins com femenins. La pel·lícula defensa que tant les noies poden jugar a futbol com els homes preparar un bon curry si és això el que desitgen. Alhora es reflecteixen els prejudicis al voltant de la homosexualitat.
-Comunicació pares-fills: La veritat es revela com indispensable per a la protagonista. Hi ha un moment en que s’adona que les mentides que diu no li permeten disfrutar d’allò que tant li agrada. Per ser feliç necessita fer el que li agrada però també compartir-ho i obtenir el consentiment de la família. Saber-se comunicar amb els pares serà un dels problemes clau de la protagonista.
- Autoestima: L’acceptació del propi cos i d’un mateix en totes les seves vessants és clau en el procés maduratiu de l’adolescent. Acceptar el propi cos i les limitacions és important alhora de crear l’autoconcepte i afecta directament a l’autoestima. La pel·lícula ens mostra com l’acceptació d’un mateix és el primer pas cap a la superació personal.
- Superació personal: La pel·lícula parla de com aconseguir el que un vol, de les renúncies que s’han de fer i de saber defensar el que realment es desitja davant de qualsevol adversitat, els pares, els amics, la societat... Es tracta d’ajustar-se entre el que un és o té i el que voldria ser o tenir.

Altres temes que es podrien treballar amb aquesta pel·lícula:
- Interculturalitat, conflictes identitaris: La pel·lícula descriu la relació entre la cultura anglesa i la hindú des del punt de vista dels immigrants hindús i el conflicte cultural que suposa per la segona generació d’immigrants. Els seus pares mantenen els costums indis però ells estan immersos en una cultura diferent.
- Nous referents contemporanis per a l’adolescència: Els futbolistes així com d’altres professionals com ara cantants o actors, tenen un ampli ressò en l’espai dels mass media actuals. Però sobretot els futbolistes i els clubs han adquirit una rellevància desorbitada, promoguda des de totes les esferes dels mitjans de comunicació que han fet que els esportistes es transformin en ídols per a milers de nois i noies. La pel·lícula però mostra el treball i l’entrega que és necessària per dedicar-se a una professió com l’esport, una vessant que generalment no mostren els mitjans.

Proposta d’aplicació:
Els destinataris podrien ser alumnes de 3r i 4art curs d’ESO perquè per una banda, es troben en una etapa de construcció de la pròpia identitat i per tant els pot ser útil el treball sobre els prejudicis i també sobre l’autoestima. Per altra banda, el segon cicle de la ESO és un moment de prendre decisions sobre el futur acadèmic i laboral: estudiar/treballar...per tant és un moment en què es necessita treballar la comunicació amb els pares perquè aquests puguin tenir un paper actiu i facilitador en la presa de decisions dels joves.
Considero que es podrien fer multitut d'activitats per treballar amb la pel·lícula, us en detallo algunes:

- Rol playing per grups per tractar : posició del pare (família-felicitat), de la Jess (vocació) de la mare i germana(cultura) Toni i Jules (amistat). Aquest exercici empàtic l’han de poder interioritzar i exercir-lo quan es trobin davant d’una situació que requereixi prendre decisions.

- Recerca i entrevista de dones professionals en entorns tradicionalment considerats per homes i a la inversa: ex) entrevista a una dona bomber i a una mestre d’infantil. Saber identificar els prejudicis vinculats als rols de gènere.

- Cinefòrum pares –fills: Es pot proposar com a activitat conjunta a fer dins el marc de l’Escola o bé com a treball familiar. En aquest cas cada alumne veuria la pel·lícula amb els pares i després hauria de recollir les reflexions que haguessin sorgit en un informe. L’activitat estaria pensada per fomentar la comunicació entre els pares i fills.

HOY EMPIEZA TODO de Bertrand Tavernier

És una pel·lícula senzilla en forma però amb molt contingut. Us la recomano.

El títol original és “Ça commence aujourd’hui” que la traducció literal seria “Esto empieza hoy”.

En Daniel Lefebre és director d'una escola infantil en una població deprimida del nord de França. És un home sensible i tenaç que sent passió per la seva feina., però es troba atrapat en una jerarquia que no li permet extralimitar-se en les seves funcions com a educador, veient-se obligat a segui les normes bàsiques de l'ensenyament mentre els seus alumnes van a l'escola amb gana i malvestits. Davant la rigidesa del sistema educatiu i la burocràcia de les administracions polítiques, (i serveis socials), en Daniel i les professores de la seva escola lluiten per desenvolupar la seva tasca educativa, però l'arrel de molts dels problemes que afronten està fora l'escola. Malgrat els obstacles, en Daniel no es donarà per vençut i acabarà conseguint el recolzament de la comunitat.

És una película totalment social. És a dir, percep l'individu des de la seva interacció amb els altres. Per tant hi cabrien totes les habilitats que hem treballat al llarg de l'assignatura, a més d'altres que sorgeixen en cada personatge a partir d'aquesta interrelació.
Les habilitats socials que concep la pel·lícula són totes les centrals; les de comunicació, l'empatia, l'assertivitat, l'autoestima i el desenvolupament moral, però també acull habilitats de cooperació i compartir, habilitats relacionades amb les emocions i els sentiments i habilitats d'autoafirmació.

També ens parla sobre el valor de l’esforç, de la constància, de la responsabilitat, de la creativitat com a manera de viure, del lluitar per allò que es vol, de la feblesa de l’ésser i alhora de la seva força (resiliència), del valor de l’educació…i tot això amb un comú denominador constant en tota la película: l’amor pedagògic de l’educador.

L’aplicabilitat d’aquesta pel·lícula és molt àmplia. Perquè ens fa una reflexió de com està la societat en general i models familiars (destinada a tota la població en general de més de 12 anys; es podria passar a l’hora de tutoria a ESO i/o a Batxillerat i fer un videofòrum amb els alumnes) i de com està l’escola i els serveis socials públics, i l’actitud d’esperança i optimisme alhora que realista de l’educador (destinada potser a un públic més concret; educadors socials, mestres, pedagogs,…es podria fer també un videofòrum a l’assignatura d’habilitats socials, a la del Practicum I, a la de formació de formadors, a la d’antropologia, etc… per a reflexionar sobre el treball en xarxa, la realitat de l’educació formal, la realitat de la demanda de serveis socials, l’exclusió social, la realitat de treballar amb persones, la implicació de la comunitat…).

Exemples de preguntes per al videofòrum:

- Paper de l’escola actualment?
- Paper de la família?
- Influència societat/entorn en el quefer escolar?
- Conseqüències del capitalisme neoliberal a nivell social?
- Postura de les administracions davant els problemes individuals?
- Necessitat de treballar en xarxa?
- Definir competències professionals?
- Futur dels nens i nenes de l’escola?
- Educador a la feina vs. Educador a casa
- Podria haver-ho aconseguit tot sol en Daniel?
- Responsabilitat de l'educador?
- (…)

Hola! A continuació us presentaré una sèrie de pel·lícules que, des del meu punt de vista, opino que tenen un gran contingut moralitzador i en les que es veu un reflex del treball de les habilitats socials.

1. TAPAS de José Corbacho y Juan Cruz.

Sinopsis: Cinco historias se entrelazan en un barrio de la gran ciudad. Cinco mundos unidos en el día a día, con el bar, los comercios y el mercado como punto neurálgico, y que nos muestran sus inquietudes, miedos, esperanzas y sue-ños. El miedo a la enfermedad o la soledad de Mariano (Alberto de Mendoza) y Conchi (María Galiana), dos jubilados del barrio, la esperanza y tristeza de Raquel (Elvira Mínguez), mujer de mediana edad que vive su amor vía internet, la incertidumbre del futuro de César (Rubén Ochandiano) y Opo (Darío Paso) dos jóvenes que tra-bajan en el supermercado del barrio y que preparan sus vacaciones o el descubrimiento por parte de Lolo (Ángel de Andrés) que hay al-go más que su bar a través de su relación con Mao (Alberto Jo Lee), su nuevo cocinero, nos conducen a través de la vida de un barrio de trabajadores en este guión lleno de ternura, comedia y amargura.

2. SOLAS de Benito Zambrano

Sinopsis: Una joven que se ha quedado embarazada de un hombre que la ha abandonado convive junto a su madre en un conflictivo barrio de una gran ciudad. Tienen como vecino a una hombre amargado que vive sólo con su perro. La madre se esforzará por conseguir que sus vidas cambien progresivamente.

3. EL MÉTODO GRONHOLM de Jordi Galcerán

Sinópsis: cuatro candidatos se enfrentan a un proceso de selección para una multinacional. Pero no se trata de un proceso de selección al uso, sino que se sigue un método concreto, el método Gronholm. A través de las distintas pruebas eliminatorias, los implicados van descubriendo sus carácteres (tan distintos) y van reflexionando sobre el propio sistema de selección y sobre algunas paarticularidades de nuestro sistema empresarial y laboral: la participación de la mujer, la compatibilidad de la vida profesional y personal, los estilos directivos, la coherencia de la carrera profesional...

4. NO SIN MI HIJA de Brian Gilbert

Sinopsis: Sally Field, ganadora de dos Oscars® de la Academia, suma otra extraordinaria actuación a su espectacular currículum con su participación en el largometraje No sin mi hija, una fascinante historia de terror y huída basada en hechos reales. Betty llega a Oriente Medio acompañada de su hija y su marido, Alfred Molina (Species - Especie mortal), para visitar a la familia de su esposo que proviene de esa zona. Pero la horrible realidad de las “vacaciones” no tarda en hacerse evidente: el marido de Betty no tiene la más mínima intención de regresar a los Estados Unidos; ella puede volver, pero su hija tiene que quedarse.Y su afirmación se ve avalada por siglos de tradición local y por el poder opresivo de un estado policial. Sola en un país extranjero, Betty se encuentra sin dinero, sin amigos y sin derechos. Pero lo que nadie puede arrebatarle es su inquebrantable fuerza de voluntad. En un país hostil, destrozado por la guerra, donde la más leve equivocación puede suponer la muerte, Betty realiza un desesperado intento de fuga con su hija. Su historia, su valor y el éxito con que finalmente corona su aventura, hacen de esta película una historia inolvidable.

5. BIENVENIDO MISTER MARSHALL de Luis García Berlanga

Sinopsis: Villar del Río es un pequeño pueblo tranquilo, pobre y olvidado, en el que nunca pasa nada que le saque de la rutina. Sólo la llegada de la cantante folclórica Carmen Vargas y de su apoderado y representante Manolo han dado una nota de novedad a la vida aburrida del pueblo. Esa misma mañana se presenta de pronto un delegado gubernativo, el cual anuncia que va a llegar de un momento a otro una comisión del Plan Marshall -autoridades americanas que facilitan ayuda económica al país-. El alcalde del pueblo, un hombre bonachón y un poco duro de oído, al recibir la noticia, decide disfrazar a toda la población al más puro estilo andaluz, para sorprender a sus visitantes y de esta forma recibir mayor cantidad de dinero...

6. KRAMER CONTRA KRAMER de Robert Benton

Sinopsis: Ted Kramer (Dustin Hoffman) es un joven padre y esposo que adora a su familia, pero también su trabajo ya que es allí donde pasa la mayor parte del tiempo. Una tarde, al volver de trabajar, su mujer Joanna (Meryl Streep) se enfrenta a él y le abandona para que cuide del hijo de ambos, de 6 años. Ted deberá aprender a ser padre procurando al mismo tiempo no descuidar su carrera profesional. Pero cuando ya se ha adaptado a su nueva vida y comienza a sentirse realizado como padre, Joanna vuelve. Y quiere recuperar a su hijo.

7. CALABUCH de Luís García Berlanga

Sinopsis: El profesor Hamilton, un sabio ingenuo que creía que las bombas atómicas, de hidrógeno, de cobalto, eran buenas para la humanidad, huyó al convencerse de su equivocación y se llevó sus inventos. Se escondió en el pueblo más maravilloso del mundo, donde se puede vivir y morir en paz; Calabuch. Calabuch es ese lugar donde la gente aún puede vivir con sentido del humor, con amistad, esperando a la muerte como a una vieja amiga que llega a pie, sin prisas, llevándoselo uno a uno, en lugar de venir silbando por el aire y matar de un estallido a medio mundo. Esto es Calabuch.

8. DOCE EN EL PATÍBULO de Robert Aldrich

Sinopsis: El comandante Reisman es un oficial estadounidense que se ha distinguido en la campaña de Italia, durante la Segunda Guerra Mundial. Su mayor virtud, sin embargo, no es la disciplina. Este hecho le condiciona a no mantener buenas relaciones con los militares de alto rango, todos ellos demasiado conservadores.

Ahora os escribiré la carta que redacta Oscar Martínez, Profesor de la Escuela Universitaria de Trabajo Social y Educación Social de la Fundación Pere Tarrés (publicada en El periódico de Cataluña):

"Algunos medios se han hecho eco de la noticia del castigo a una niña que viajaba en un barco escuela en el islote de Lobos (Fuerteventura). Esta noticia se ha relacionado con la detección, hace meses, de un supuesto centro juvenil de Girona donde se utilizaban jaulas para encerrar a menores también a modo de castigo. Estos son solo dos ejemplos de sucesos que atraen la atención de los medios sobre la profesión de educador. El resto del año ignoran la contribución positiva que este trabajo aporta a la sociedad y, lo que es más grave aún, utilizan el término educador de manera incorrecta. Hace más de 15 años que los educadores sociales gozan en nuestro país de una formación universitaria que permite instruir a profesionales que intervienen en la planificación, diseño e intervención de numerosos centros de menores. Es una profesión de prestigio que desarrolla, junto a trabajadores sociales y otros profesionales, proyectos que también merecerían ser objeto de muchas notícias".

Noelia Garcia Serrano -Educación Social

BARRIO

España 1998 95' Dirección: Fernando León de Aranoa

Guión: Fernando León de Aranoa

Director de producción: Primitivo Álvaro

Fotografía: Alfredo Mayo Montaje: Nacho Ruiz Capillas

Música original: Hechos contra el decoro

Intérpretes: Críspulo Cabezas (Rai), Timy (Javi), Eloi Yebra (Manu), Marieta Orozco (Susi), Alicia Sánchez (Carmen), Enrique Villén (Ricardo), Francisco Algora (Ángel), Chete Lera (Inspector)

Bueno, pues yo tiro para mi tierra y recomiendo la película de Barrio, dirigida por Fernando León, aunque seguro que ya la habéis visto.

Una película que nos cuenta la vida de tres chicos en un barrio marginal de una gran ciudad. Refleja matices sociales que raras veces se han podido ver en el cine español. Una gran película que mezcla el humor con tres historias trágicas.

"Los paraisos con los que sueñan Manu, Javi y Rai no están tan lejos. De alcanzarlos les separa una autopista y doscientas mil pesetas de renta, un padre sin curro, una habitación compartida, enrejada, el calor del verano y curenta metros de protección oficial. De lo que en ellos se esconde les hablan los anuncios de la tele, los escaparates. Son las ventanas, las puertas de salida del barrio. Puertas falsas, claro, protegidas con alarma. No resulta difícil encontrarlos asomados en alguna de ellas, charlando, envidiando, soñando... Sentados en el banco de su parque, las manos en los bolsillos vacíos y los pies en la tierra, en la tierra del parque, Javi, Manu y Rai le dicen no a las drogas. Y le dicen no al cine, y a las discotecas, y a jugar al tenis, y le dicen no a pasar las vacaciones en los Pirineos. Sentados en el banco de su parque le dicen no a todo, sencillamente porque no pueden decir otra cosa".

(http://www.filmaffinity.com/es/reviews/1/690962.html)

Creo que se pueden trabajar muchísimas cosas a nivel educativo con esta película. Se puede trabajar la resilencia de unos chavales que viven dentro de un contexto de violencia estructural y precariedad continua, se pueden trabajar los mecanismos de defensa que tienen para poder seguir soñando mediante la ironía y el humor, se puede trabajar la comunicación observando la relación entre los tres, la expresión de sentimientos, como viven la sexualidad (tabúes, estereotipos...), en fin, montones de cosas que hacen que esta película sea imprescindible en la videoteca de cualquier educador/a social.

Si no la habéis visto... ¡No os la perdais!

Gonzalo

http://rafi-lasmujeresdeverdadtienencurvas.blogspot.com/

HASTA DONDE LOS PIES ME LLEVEN

Resumen:

Es una película basada en una historia real, un soldado alemán del III Reich Clemens Forell, el cual promete a su familia volver en navidad... pero el viaje se alarga tras finalizar la guerra, cuando es capturado por los Rusos y es llevado a un campo de concentración.
La lucha empieza cuando Clemens emprende la dramática huida del campo de concentración de Siberia después de la II Guerra Mundial. A través del crudo invierno siberiano, y con la única obsesión de regresar con su familia, Forell tiene que recorrer, paso a paso, un difícil camino hasta llegar a Persia y así poder salvar su vida y conseguir la libertad. Después de tres agotadores e interminables años, el fugitivo estará a punto de conseguir su objetivo...


Habilidades sociales:

- Resilicéncia: creo que es la habilidad social que se trabaja por excelencia en esta película, la lucha del día a día ante todas las adversidades de andar y andar por un desierto del hielo y el frio.
- Expresión de las emociones: Hay varios momentos de la película en los cuales se muestra a flor de piel los sentimientos y emociones, cuando el doctor le da todo lo que necesita para poder oír y el no lo emplea porque sabe que no tiene las mismas posibilidades, cuando encuentra un poblado en mitad del hielo y le dan refugio y cariño...
- Autoestima y autoconfianza: Creo que es otra de las habilidades por excelencia, el seguir luchando creer en uno mismo, el no rendirse, etc.
- Empatía: Se trabaja cuando el doctor se pone en el lugar de Clemens y lo deja huir, o cuando el poblado lo acepta y ayuda.


Propuesta de ampliación:

Esta película la trabajaría con adolescentes de 15 a 18 años, realizando un video fórum o debate, poniendo en cuestión todas las HHSS que la película trabaja. También se podía trabajar alguna dinámica o rol playing para entender y desarrollar dichas habilidades.

LA LENGUA DE LAS MARIPOSAS (María Ferrer, Claudia Cabello y Núria Camps)

Resumen de la película:

La lengua de las mariposas remite al poeta Antonio Machado y a sus explicaciones sobre el lenguaje de estos seres. También trae su parábola: un maestro de ideas republicanas en un pueblecito perdido, en los albores de lo que sería la trágica Guerra Civil Española. La película plantea, como muchas otras, esa especial relación que une a un adulto y a un menor. Don Gregorio -Fernando Fernán Gómez- maestro ya viejo, y su alumno, Moncho -Manuel Lozano- el niño que gusta de aprender y descubrir. El maestro, con sus buenas artes, se esfuerza por entrar en un mundo en el que aporta sus experiencia como maestro y sus ideas como republicano. Su trabajo se ve en la última secuencia, en esa cara de frustración del maestro al ver a su alumno que le lanza piedras cuando va, camino del fusilamiento, detenido por los falangistas. Maestros que viven en su entorno, conectados a él, a sus problemas y dificultades, que los hay y los ha habido siempre.
La tarea del maestro debe partir de un diálogo abierto y permanente entre los mismos maestros y entre ellos y su entorno social. La escuela de hoy tiene que abrirse más a sus contextos, que inevitablemente entran a ella, y ello exige replantearse el oficio del maestro tanto en el aula como en la comunidad.
La tarea del maestro es distinta en los diferentes contextos sociales y geográficos de un país. No es lo mismo trabajar en el centro de una ciudad que en la periferia, no es lo mismo trabajar en contextos sociales relativamente estables que en lugares en donde se viven las tensiones propias de la violencia; no es lo mismo trabajar con alumnos que cuentan con todos los recursos que hacerlo en condiciones de enorme pobreza.


Habilidades sociales que se pueden trabajar:

La película plantea la iniciación en la cultura, y la dificultad en la transmisión de los mensajes que tienen que ver con los valores, al mismo tiempo que la responsabilidad e implicación de los docentes en la sociedad en la que viven. Lo que lleva tiempo y esfuerzo en trasmitir se puede trastocar en cuestión de segundos.
o La dificultad de la enseñanza.
o La educación en valores.
o La honestidad del maestro.
o El influjo del ambiente en la educación.
o La responsabilidad del profesor en el entorno social y laboral.
o La orientación en la vida como misión o tarea del profesor.

Propuesta de aplicación:

Esta película podría aplicarse dentro de la carrera de Pedagogía para estudiar las habilidades que tiene el profesor para impartir clase.

Buscando a Nemo

Resumen de la película:

Esta película se sitúa en el fondo del mar, en un arrecife lleno de colorido donde habitan peces tropicales. La historia se centra en una familia de peces payaso. Dos jóvenes peces están a punto de ser padres Marfil y Coral, tienen un numero muy abundante de huevos a punto de nacer cuando son atacados por un pez enorme, la madre intenta proteger sus huevos y el padre cae inconsciente intentando defenderla. Cuando el padre despierta, la madre ha desaparecido, se la comido el pez grande y los huevos tampoco están. A excepción de uno que quedó en el suelo del arrecife NEMO. El padre decide criarlo y protegerlo lo mejor que pueda.
Nemo nace con una deformidad, tiene una alita más pequeña, su padre la llama “su aleta feliz”. El padre de Nemo es muy sobre protector con el. Cuando Nemo tiene que empezar el colegio, su padre lo acompaña y lo de ja con el profesor “La manta raya”. El profesor se leva a sus alumnos a conocer el arrecife, cuando el padre de Nemo se da cuenta los sigue, y hace que Nemo se avergüence delante de sus compañeros, recordándole que su aleta más corta le impide nadar tan deprisa como a los demás. Finalmente, Nemo, desafiante con su padre, se pone en peligro ante una embarcación y es capturado por unos buceadores. Su padre desesperado inicia su búsqueda con una pez, un poco atolondrada llamada Dory, siguiendo la única pista que tienen, la dirección del buceador escrita en las gafas de buceo que perdió en el fondo del mar.
El padre de Nemo en su recorrido hasta encontrar a su hijo aprende de sus experiencias y reflexiona sobre lo ocurrido con su hijo. Observa como el papa tortuga deja que sus hijos se eduquen aprendiendo de sus propios errores, sin imposiciones como había hecho él con Nemo por quererle proteger.
Finalmente encuentra a Nemo y demuestra como a partir de ahora dejará que su hijo cometa sus propios errores cuando Nemo salva a Dory de las redes de los pescadores.


Habilidades sociales que se podrían trabajar con esta película:

La asertividad y la empatía: Dori consigue siempre que los demás la ayuden, utilizando su amabilidad, mientras que el padre de Nemo, dejándose llevar por su impaciencia, no consigue sus objetivos si no es por la ayuda de Dori.
La empatía, porque los personajes se ponen en el lugar de Nemo y de su padre constantemente y eso hace que sientan la necesidad de aydarles, pues reconocen su sufrimiento.
La comunicación: A lo largo del viaje de Dori y Marfil en busca de Nemo, es una constante la falta de saber comunicarse adecuadamente que tiene Marfil y contra la habilidad que tiene Dori en este aspecto, hace que se entienda como necesaria la capacidad de saber comunicarse adecuadamente.
La autoestima: el padre de Nemo siente la necesidad de estar constantemente protegiendo a su hijo, no confía en la educación que le ha dado ya, en su propio criterio, porque tiene miedo, ha perdido su autoestima. Nemo, también tiene dificultades en este aspecto, pues la falta de confianza de su padre hacia el hace que no se sienta capaz en algunas ocasiones de valerse por el mismo,, le hace sentir inseguridad. En cambio cuando su padre lo refuerza positivamente diciéndole “hijo tu puedes”, refuerza su autoestima y Nemo se siente capaz de hacer las cosas.
La resiliencia: porque con todas las dificultades que encuentra el padre de Nemo en su camino a Sidney, no deja nunca de perseguir su objetivo, encontrar a Nemo.


Propuesta de aplicación:

Mi propuesta sería para niños/as de preescolar y/o primaria. Se podría realizar en una actividad en el centro o de excursión a un cine. Otro día, ya en el aula, se podrían trabajar los diferentes aspectos con actividades: para los PRE-escolares se podrían hacer juegos de simulación con jugotes o guiñol, para que los niños pudieran experimentar por ellos mismos las diferentes situaciones. Para primaria: ejercicios trabajados en grupo y después puesta en común en el aula.
En cualquier caso, esta es una película de la que tanto educadores como niños/as pueden aprender habilidades sociales, por lo que verla juntos en família también sería una forma de actividad conjunta.

Mónica Gil

CIUDAD DE DIOS

Breu resum de l’argument:

La pel·ícula narra la història de Buscapé és un nen d’11 anys que viu a Ciudad de Dios, un suburbi de Río de Janeiro. Tot i que la vida d’aquest barri està dominat pels robatoris, les baralles i els conflictes diaris amb la policia, aquest nen prefereix quedarse’n al marge. Ell somia en ser un gran fotògraf en un futur. D’altra banda, trobem a Dadinho, un altre nen que té la seva edat, i aquest també té clar el criminal més futur, tot i que és molt diferent, doncs aquest té l’ambició de convertir-se en el criminal més famós i poderós de Río de Janeiro. Amb el pas del temps, els dos aconseguiran que els seus somnis es facin realitat. Buscapé entrarà a treballar en un diari i Dadinho (Zé Pequeno), es convertirà amb el narcotrficant de cocaïna més temut i respetat de Río.

Habilitats socials que es podrien treballar amb aquesta pel·lícula

Des d’aquesta pel·lícula es pot treballar l’assertivitat, ja que els personatges en moltes ocasions no saben maneres per a dir les coses, són violents i agressius en moltes ocasions. L’empatia seria una altre habiliat a tenir en compte, ja que poques vegades els personatges es saben posar uns als llocs dels altres. L’autoestima també és un altre punt a tocar, ja que aquests nois de la pel·lícula tenen poca fe en ells i es resignen a conformar-se amb el que tenen o el que veuen al seu voltant. Però com es veu amb el protagonista, el fet de creure en un mateix i creure en el que un vol, pot du-lo a realitzar els seus somnis. Per últim, la comunicació, ja que no es dóna de manera igualtària, ja que s’estableixen rols de poder i no tots els nois s’expressen de la mateixa manera, no es dóna una comunicació clara i fluida entre tots ells. Per últim, afegir que també es pot tocar el tema de la resiliència, ja que tot i les adversitats del context, el protagonista tira endavant.

Proposta d’aplicació (destinataris, context.etc)

Quan vaig veure aquesta pel·lícula per primera vegada no em va deixar indiferent, és una pel·lícula dura però real a l’hora que desperta en qui la veu indignació, impotència, pena i moltes altres emocions que penso que ajuden a sensibilitzar vers la temàtica.
Per aquest motiu penso que tot i ser una pel·lícula força impactant aconsegueix apropar-nos a una realitat què ens queda força llunyana, però molt ben situada dins del seu context.

Així doncs, la meva proposta d’interveció seria dur a terme un cine fòrum amb adolescents (de 14-17 aprox). Tot i que aparenment poden semblar massa joves, es troben en un procés de formació de la seva identitat, i considero que en ell també hi hauria d’entrar una visó global del món que els envolta, no només en el seu dia a dia, sinó que també forma part d’aquest procés ser conscient de les diverses realitats que existeixen i com aquestes ens condicionen, o no. Ja que en aquest film es veu com les persones tenen la capcitat d’escollir, tot i les circumstàncies adverses que la vida els presenta.

A partir d’aquesta visualtzació es podrien plantejar algunes escenes en les quals s’hauria d’analitzar diverses conductes dels protagnistes on s’apeciïn les mancances que es fan falta per a estalir relacions socials sanes i d’igualtat. Per exempe, el fet de saber posar-se al lloc de l’altre, el fet de valorar-se i valorar als altres, la comunicació, l’escoltaEs tractaria doncs, de comentar-ho en grup. Apartir d’aquí seria interssant donar alternatives de com podrien o haurien d’actuar els protagonistes de la pel·lícula

Azul oscuro casi negro

Resum: El títol “Azuloscurocasinegro” fa referència a la percepció que té el protagonista sobre la vida. Es tracta d’una visió pessimista, un pessimisme que en alguns moments encara s’accentua més, quan els propis desigs estan lluny de les expectatives reals. Crec que aquest és el missatge que pretén transmetre el director, la lluita contra el destí, l’afany per assolir quelcom que sovint ni tant sols desitgem realment. I com influeixen les expectatives que ens marquem a la vida en la relació amb els altres. La moral juga un paper important al llarg de tota la pel·lícula, la moral dels personatges és la que guia la seva acció i la seva interrelació amb les persones de l’entorn. El protagonista, marcat per un destí que ell no ha triat, busca deixar enrere els últims set anys, fer com si no haguessin existit i seguir el camí que volia seguir llavors, enlloc de buscar el seu camí a partir de les pròpies circumstàncies i del què ha viscut fins ara. Mentre les seves expectatives s’allunyen de la realitat topa amb la frustració i el neguit, però això canvia quan s’adona del que realment pot aconseguir, quan s’adona que pot canviar la seva vida, posant els peus a terra, mirant el que té al seu voltant i aprofitant-ho.


Habilitats socials: Es tracta d’una pel·lícula molt idònia per treballar aspectes com la resiliència, la relació amb els altres, l’acceptació de les adversitats i la responsabilitat i l’assertivitat. Tots aquests són elements que podem detectar fàcilment al llarg de la pel·lícula i que poden donar peu a generar diàleg i opinions.

Proposta d’aplicació: Treballaria aquesta pel·lícula amb els joves, concretament amb joves es situació de risc. Crec que és una història molt apropiada per a treballar amb joves de centres residencials o fins i tot en centres de justícia juvenil. Ho faria a partir d’un visionat de la pel·lícula i la creació posterior de debat a partir de preguntes, primer sobre la pròpia pel·lícula i després, preguntes hipotètiques amb les que haguessin d’empatitzar amb els personatges.


Anna Solé
Xavi Vives (educació social)

Cobardes

Tïtulo: Cobardes

Trailer:



Resumen del Argumento: Gaby es un chico de catorce años que tiene miedo a ir al colegio. Guille, un compañero del instituto que lidera un grupo de acosadores y que, a su vez, tiene miedo de defraudar las expectativas de su padre. Pero los padres de Gaby y Guille también tienen sus propios miedos. Joaquín, el padre de Gaby teme perder su empleo en una empresa de alarmas y Merche, su madre, tiene miedo de que su familia se desmorone. A Guillermo, padre de Guille, le asusta el poder que le envuelve y Magda, su madre, teme no conocer a su propio hijo. Y, entre tanto miedo, está Silverio el dueño de la pizzería que frecuenta Gaby y su familia, que parece no tenerle miedo a nada. La película es un reflejo de la incomunicación familiar reinante en la sociedad actual, en la que la vida laboral anula la personal, en la que los jefes acosan a sus empleados y en la que la apariencia es un valor sagrado. Es una pelicula relativamente reciente y trata el fenomeno del bulling, muy recomendableee.

Habilidades que se pueden trabajar:
Todos los personajes de la pelicula presentan la misma característica, el miedo. Muchas veces el no contar con recursos que ayuden a resolver los conflictos provoca que surgan algunos mecanismos de defensa como el miedo y tratar de huir de ellos o exteriorizandolo mediante la sumisión para poder controlar todo aquello que es más seguro para uno.
En todos los personajes se podrian trabajar habilidades como la comunicación, técnicas de resolución de conflictos, la empatía para poder ponerse en la situación del otro, así como la aceptación de uno mismo y la expresión de sentimientos.

Propuesta de Aplicación: La pelicula se desarrolla en el contexto del colegio que es donde las vidas de los dos chicos confluyen diariamente y en sus casas. La propuesta puede desarrollarse dentro de este mismo contexto e ir dirigida tanto a los estudiantes como a su familia creando un vinculo entre los tres muy positivo para el chico pero también para las familias que muchas veces se les deja como en un segundo plano. Pudiendo crear un espacio de relación entre otros padres así las habilidades perdurarian para todos.

LOS EDUCADORES, Hans Weingartner, 2004

Resum: aquesta pel·lícula tracta sobre tres nois, que es fan dir "los educadores". Es dediquen a entrar a cases de rics, però no per robar-los-hi sino per espantar-los i per fer-los escarmentar, per a ques donguin compte de tot el que tenen i no valoren, desorganitzen tota la casa canviant els mobles de lloc i deixan una nota amb frases com: "tens massa diners".

Són uns joves revolucionaris que lluiten contra la injustícia social d'acord amb els seus valors.

Però un dia es deixen el móbil per un descuit a casa d'un dels rics i decideixen tornar a buscar-lo, amb la mala sort de que arriba el ric i els descobreix i es quan decideixen segrestar-lo, per a que no els delati a la policía.

Després de passar un temps amagats amb el ric, decideixen posar-lo en llibertat, el ric els promet que no els delatarà, però com que ells saben que ho farà decideixen marxar deixant una nota que fica: "hi ha homes que mai se'ls cambiarà."

Habilitats socials: es podríen treballar habilitats com l'assertivitat i l'empatia però creiem que les habilitats socials que són més adients per desenvolupar amb aquesta pel·lícula són: els valors morals i l'acceptació de les conseqüències dels propis actes.

Proposta d'aplicació: nosaltres proposaríem aquesta pel·lícula per a alumnes de bachillerat o segon cicle de secundària sobretot centrada en les arees de filosofía o psicología.

Elisabet Gómez i Silvia Cubet.

El Cubo (“Cube”, Vincenzo Natali, 1997)

Ei gente! Para empezar, deciros que si alguién no ha visto esta película que la vea, porque sencillamente es espectacular y te da muchas cosas que pensar.

• Argumento: El argumento es un poco liadillo, así que si alguien no lo entiende puede hacer un comentario, y le respondo. La película transcurre dentro de un cubo gigante plagado de trampas, separado en diferentes cubos (una cosa parecida al cubo de rubik). Dentro han encerrado a diferentes personas (una estudiante de matemáticas, una médico, un arquitecto, un autista, un ladrón-fugitivo y un policía). Nadie sabe porque está allí, como ha llegado, quién les ha metido…Se unen todos con el fin común de intentar descifrar el funcionamiento del cubo e intentar salir de allí con vida. A medida que avanza la película se van viendo las actitudes que toma cada personaje, y como, a pesar de su papel en la sociedad, responden ante esta situación límite (no siempre el que se supone más socialmente competente lo es en una situación desesperada). Y hasta aquí puedo leer…No explico el final por si alguien quiere verla.
• Habilidades sociales: Es una película que nos deja analizar todas las habilidades sociales, pero se podría trabajar especialmente el desarrollo moral y la asertividad. También se podría trabajar el trabajo en equipo y liderazgo (en la película se ve a lo que lleva un liderazgo mal interpretado, y como mientras trabajan en equipo pueden ir superando los obstáculos del cubo).
  
• Propuesta de aplicación: Pienso que es una película muy interesante de ver en grupos de adultos (en general), y más concretamente en equipos de trabajo “conflictivos” (en equipos donde haya falta de entendimiento, “malos rollos”,…), ya que nos muestra que cuando las cosas van un poco torcidas tendemos a dejar de lado las habilidades sociales y solemos sacar nuestra parte más “animal”.

EL MILAGRO DEL CANDEAL

Som la Alejandra Blanco i la Laia Guardiola i us recomanem aquesta pel·lícula - documental que es molt interessant i a la vegada entrenyable.

TÍTOL: EL MILAGRO DEL CANDEAL

IMATGE O TRAILER:

BREU RESUM DE L’ARGUMENT: Bebo Valdés, juntament amb Carlinhos Brown, inicien un projecte al barri brasiler del Candeal on el seu objectiu és apropar la música tradicional del Brasil a nens i joves en risc d’exclusió social. La pel·lícula està rodada en format documental, on es mostra la realitat que viuen aquests nens i joves sense cap tipus de manipulació cinematogràfica. També es pot observar l’evolució que realitzen els seus protagonistes i les noves idees d’esperança que els transmeten demostrant-li’s que ells són capaços de sortir endavant i de no tancar-se en el mon on viuen ple de delinqüència i patiment. Així mateix ensenyar-li’s que ells poden expressar les seves emocions i sentiments a través de la música i dels instruments que ells mateixos realitzen.

HABILITATS SOCIALS QUE ES PODEN TREBALLAR:
- Empatia: per part dels espectadors d’arreu del mon en el sentit de saber posar-se en el lloc d’aquests personatges.
- Autoestima: en els nens i joves que per molt malament que un estigui, sempre has de creure en les teves capacitats i sense deixar que els altres influeixin negativament en tu.
- Comunicació i expressió dels sentiments: a través de la música ser capaços de dir tot allò que senten i pensen d’una manera placentera. Saber convertir els sentiments negatius en un mitjà d’inspiració i d’alliberament per crear la seva música.
- Treball en equip: la música, no em d’oblidar, que uneix. Tanmateix ha de ser un treball en equip per tal que la melodia final sigui l’esperada.

PROPOSTA D’APLICACIÓ:
En tots aquells Casals i Centres Oberts on hi assisteixin nens i joves en risc d’exclusió social es podria iniciar un taller relacionat amb la música i les seves variants com el ball, el teatre, etc... com a mitjà d’expressió personal on hagin d’utilitzar el cos i la creativitat com a element principal.

Diarios de la calle

Argument : Als seus 23 anys, encara amb aspecte d'estudiant, la idealista Erin Gruwell sembla disposada a menjar-se el món el dia que entra en el High School Wilson per estrenar-se com a professora. Però la seva classe l'únic que espera és sobreviure un dia més; són un grup multiètnic d'adolescents dels més variats origens; afroamericans, llatins, asiàtics, delinqüents juvenils, pandillers i estudiants de barris pobres. L'únic que semblen tenir en comú és l'odi que es professen entre si i la intuïció de que el sistema educatiu s'està limitant a tancar-los qualsevol lloc abans que tinguin edat per desaparèixer. Erin s´ esforça dia rera dia per guanyar-se als seus estudiants malgrat el seu obstinat rebuig a tota forma de participació en les classes. Però la realitat del ghetto no triga a imposar-se. Una llatina de la seva classe presencia un tiroteig originat per qüestions racials; un altre dia la professora intercepta una desagradable caricatura racista. Erin aprofita aquests incidents i els converteix en dinàmics elements d'aprenentatge. Així es produeix una transformació en l'aula: els alumnes comencen a escoltar i Erin s'allibera dels seus idealistes prejudicis i accepta sentir les històries que li expliquen els nois sobre el complicat barri on han de sobreviure a una guerra no declarada. Erin comença a connectar amb els membres de la seva classe.

Habilitats socials: Amb aquesta pel·licula podem treballar principalment habilitats de comunicació i expressió dels sentiments, aprendre a canalitzar les energies negatives en respostes més pausades i reflexives. Podem obtenir coneixements sobre quines alternatives tenim a l´ hora d´ enfrontar-nos a un conflicte i com evitar la resposta agressiva. A més, trobem un treball per part de la professora dels conceptes de companyerisme, empatía, sensibilitat... uns valors que els alumnes de la pel·licula no tenen gaire presents quan viuen el dia a dia. Per acabar, habilitats com el respecte, la tolerància i la confiança es presenten com a essencials per poder conviure pacíficament amb els altres, per poder mantenir la teva llibertat individual sense haber de trepitjar la dels altres.

Proposta d´ aplicació: Considero que aquesta pel·licula és adient per treballar amb grups de nois/es d´ entre 12-16 anys ja que és el període on es comença a despertar la consciéncia crítica i es marquen els models de comportament incials dels joves. És un moment de despertar, de comprendre més a fons el món que els envolta, un despertar on es descobreix que no tot és tan bonic com es pensava, es començen a veure les desigualtats, les injusticies, les ideologies radicals i crec que és un moment que els educadors han d´ aprofitar per aprofundir en temes de valors i habilitats que són necessàries per afrontar la complicada vida en una societat diversa i que els hi puguin proporcionar recursos i alternatives per ser més eficaços, tolerants i amb un pensament lliure i propi.

FUERTE APACHE

Heu vist FUERTE APACHE? Us la recomano!

Va ser realitzada al 2007 pel Mateu Adrover i narra el dia a dia d’un centre tutelar de menors: la vida i la relació entre els adolescents i educador/es.

El film ens explica la història de Toni, un educador ja gran que treballa al centre i que ha perdut la il·lusió pel que fa però que continua en el “camp de batalla” donant el màxim de si mateix amb els xavals i la feina. L’ingrés d’un noi al centre, Tariq, fa que alguna cosa canviï i apareguin noves oportunitats.

En paraules del director “Fuerte Apache podría considerarse un cuento para adultos,una fábula sobre las oportunidades para la esperanza que aparece inesperadament, a culquier edad y en cualquier momento de nuestras vidas”

Destacar que m’ha cridat l’atenció que en Mateu Adrover es va basar en el treball del seu germà (educador en un centre d’acolllida de menors) per escriure la peli –tot i que no vol ser un documental-. I que el nois adolescents no són actors professionals, sino que van ser escollits en un macro casting que es va realitzar.

Més informació: http://fuerteapache.altafilms.com

Habilitats socials o centre d’interès que es podria treballar amb aquesta pel·lícula:
La pel·lícula pot ser una bona eina per analitzar la figura de l’educador/a:
- característiques educador/es
- perfils diferents
- estils d’autoritat
- les diferents intervencions educatives
- el nivell d’implicació
- el treball en equip
En concret crec que es podria treballar les habilitats socials corresponents al TREBALL EN EQUIP: comunicació, empatia, cooperació...

Proposta d’aplicació:
Al Pràcticum II d’Educació Social, on es treballa la figura de l’educador/a. Crec que l’anàlisi de la pel·lícula i el comentari i debat d’escenes concretes podria ser molt útil pel contingut del Pràcticum II i també una forma molt pràctica i dinàmica de realitzar els continguts.

Niño loco alemán

Hola nois!!
Suposo que aquest petit video l'haureu vist centenars de vegades, jo també, però cada cop que m'el trobo per la xarxa el torno a mirar.
No em puc deixar de pensar en com pot ser que les màquines, inventades per l'home, es acabin dominant l'intel·lecte?
També hi ha una segona part del video pel youtube.
Qui no l'hagi vist, que presti atenció, no té desperdici!!!

salutacions!!!

Curtmetratge "PAPAS y MAMAS"

L'Anna Solé d'educació social ens envia aquest curtmetratge. No té desperdici, es titula 'papas y mamas':



PAPAS Y MAMAS - DADDIES & MUMMIES - video powered by Metacafe

Cadena de Favores

Cadena de Favores ( Pay It forward), 2000

- Resum :Aquesta pel·lícula està basada amb una novela de Catherina Ryan Hyde. Un alumne realitza un treball d’escola per encàrrec del seu professor de socials, que consisteix en una cadena de favors : cal ajudar a algú a realitzar alguna cosa o fer-la possible, i aquesta, ajudant a tres persones més. Aquesta cadena de favors, fa que la vida pugui anar una mica millor ajudant al pròxim. Aquest mestre d’escola, tindrà una relació afectiva amb la mare del jove, una ballarina ex-alcohòlica que pateix violència de gènere per el seu ex-marit i pare del noi.
- Habilitats socials : amb aquesta pel·lícula, podríem treballar les habilitats com l’empatia ( posar-se al lloc de l’altre), la competència social, la comunicació, alhora que també crec que l’autoestima ( saber que has ajudat a algú pot omplir de satisfacció), les habilitats conversacionals ( poder interactuar amb els altres), habilitats per cooperar i compartir ( fer favors, ajudar).
- Proposta d’aplicació: la pel·lícula és adient per a qualsevol context que treballi amb menors, ja sigui centres d’esplai, escoles, crae’s, centres oberts … i poder mostrar la importància de la bona convivència amb els altres, i de poder cooperar conjuntament per fer un entorn més just, alhora també la satisfacció de saber que si fem les coses bé, els altres també ho agrairan. És a dir, aquell donar sense rebre res a canvi tan sols amb poder ajudar als altres a millorar. La pel·lícula és pot adequar a qualsevol context, com a eina de transformació de la nostra realitat més propera.

FEDELATINA i l'associació cultural latin kings i queens

Hola a tothom,

Aquest proper dimarts vindran a classe d'habilitats socials de pedagogia (18.30 a 20h, aula 205) dues persones pertanyents a la Fedelatina. En concret, la Bàrbara és una pedagoga que treballa en l'àmbit social i en aquests moments coordina projectes educatius de la Fedelatina. A més, a Brasil ha estat implicada en diferents projectes de desenvolupament social amb diferents ONGs. Ens presentarà què ha fet i què està fent, sobretot perquè les seves intervencions sempre han estat lligades a les habilitats socials i al desenvolupament personal i comunitari. Tanmateix, si és possible vindrà amb ella la presidenta de l'associació de les Latin Queens de Catalunya, i ens explicarà perquè van decidir constituir-se com a associació cultural, què fan i ens permetran fer preguntes sobre dubtes i curiositats que tinguem en relació a tema.

Sé que els d'educació social no teniu cap obligació de venir a classe però si us ho podeu arreglar, crec que el tema és prou interessant i us pot ser molt útil. Per tant, hi esteu convidats!

Per cert, a partir d'aquesta setmana us prego a tots que sigueu puntuals. Apart d'aquesta visita, iniciem les exposicions dels companys i anem justos de temps, per tant, respecteu als companys i sigueu puntuals. Merci!

1, 2, 3…PARTICIPACIÓ VIRTUAL!

Per tancar el curs us proposo una tasca final que tothom haureu de fer: construirem entre tots una base de dades sobre pel·lícules o documentals que puguin fer-se servir per a treballar sobre habilitats socials. La meva proposta és que obriu una entrada dient:

• Títol:
• Imatge o tràiler (al youtube en trobareu):
• Breu resum de l’argument:
• Habilitats socials o centre d’interès que es podria treballar amb aquesta pel·lícula:
• Proposta d’aplicació: (destinataris, un context on es podria aplicar, etc.)

Podeu fer-ho individual o en petits grups de 2-3 persones, per final de curs tots heu de penjar la vostra proposta (data límit 31/5/08). Us poso un exemple per trencar el gel:

VOLANDO VOY (2006)

• "El Pera" és un nen d'un barri humil de Madrid que comença a delinquir amb altres nois del barri, arribant-se a fer famós per la seva gran habilitat per la conducció. El nen, rere vàries detencions, acaba en un centre de menors on amb un treball educatiu adequat somença a recuperar-se tenint altres oportunitats. Està basat en una historia real.
• Habilitats socials: Sobretot el tema de la comunicació és força interessant en aquesta pel·lícula. Les habilitats parentals, el vincle educatiu i la inadaptació del menor són altres temes que permetrien fer un estudi de cas a fons amb l'anàlisi del film.
• Proposta d’aplicació: és una pel·lícula interessant per a fer un vídeo-fòrum amb educadors socials en formació, sobretot perquè permet veure un cas real de forma sistèmica, veure i analitzar la intervenció educativa, i comparar-ho amb l'actualitats dels CRAEs i de la tipologia de menors que hi arriben actualment.
  
• Altres dades interessants: http://www.decine21.com/Peliculas/Volando-voy-4940.asp?id=4940
  

Comencem una setmana de cine...

Hola a tothom,

Suposo que anireu fins al capdamunt de treballs i lliuraments de totes les assignatures, per tant, amb una doble finalitat de: 1. treballar les habilitats socials per mitjà del cinema, i 2. oferir-vos activitats més lúdico-formatives que no us atabalin; doncs, us he programat una sessió de cine-fòrum on veurem un curtmetratge de la pel•lícula “En el mundo a cada rato”, en concret “Binta y la gran idea”. Aquí us adjunto el curtmetratge en baixa qualitat:



L’objectiu de la sessió serà treballar el concepte d’actitud o conducta prosocial, valorant què considerem important, quins valors ens mouen i què podem aportar per viure en un món millor. Aprofitaré també per introduir-vos què són els projectes d’APS (Aprenentatge-Servei) que últimament s’estan engegant en diferents àmbits per a promoure la conducta prosocial de la ciutadania, i us lliuraré documentació de referència.

Al campus virtual us he penjat alguns recursos interessants on trobar material didàctic per a treballar amb el cinema com a eina. També, aprofitant que el curtmetratge presenta el teatre com a eina de comunicació social, us penjaré recursos de teatre social.

Ànims!

Eli

Cobardes

Aquest pont vaig anar a veure la pel·lícula COBARDES. Com tots sabeu, treballo al barri de Colllblanc-Torrassa de L'Hospitalet del Llobregat on va succeir una història semblant a l'argument que presenta la pel·lícula de la que us parlo: Fa gairebé més de dos anys, uns alumnes d'un institut de la zona patien bullying. Un dia, a la sortida de l'insitut, farts de l'assetjament (el conegut com a Bullying -ja sabeu que hi ha certa moda en posar noms a tot...-), van decidir posar-hi fi a ganivetades. El resultat va ser que un dels assetjadors va estar greument ferit a l'hospital, convertint-se en víctima.

Si aneu a veure la pel·lícula, rodada l'estiu passat a L'Hospitalet (barri centre), identificareu certes similituds amb la història que us acabo d'explicar. També us podria explicar algunes curiositats del rodatge que no venen al cas ;-)

Pedagògicament, és interessant rescatar de la pel·lícula el concepte de resilència (resiliencia), a més de poder avaluar les actuacions dels professionals en relació al cas de bullying, el conegut síndrome del burn out en el professorat, les habilitats parentals dels pares que hi apareixen, l'impacte de les tecnologies a nivell social, la comunicació entre tots els protagoniestes -nens, pares, professors, psicòlegs...-, entre d'altres factors. Tot i així, us animo a que us fixeu en la capacitat d'aprendre de fets traumàtics que té el protagonista (si és que la té), i que valoreu des del punt de vista de les habilitats socials, què ens pot conduir a desenvolupar aquesta capacitat.

També m'agradaria animar-vos a participar i compartir les vostres opinions, experiències, notícies, inquietuds o altres temes d'interès per a l'assignatura per mitjà del blog. Si algú ha vist la pel·lícula i vol intercanviar impressions serà un plaer. Recordeu que un dels ítems d'avaluació és la participació, que també pot ser virtual per mitjà del blog ;-)

P.S.: Aquí teniu disponible la ficha didàctica de la pel·lícula: http://www.prensajuvenil.org/cobardes.html

Conferència "Estrés i Intel·ligència Emocional"

Hola a tothom,

Dimarts 29 a les 18h hi ha la Conferència "Estrés i Intel·ligència Emocional" a càrrec del Dr. Kenneth M. Nowack. Lloc: Sala de Graus de la Facultat de Formació del professorat (3ª planta de Migdia).

El Dr. Kenneth M. Nowack es psicòleg per la Universitat de California (Los Ángeles), membre del consorci per a la recerca intel·ligència emocional a les organitzacions. Expert en el desenvolupament i validació d'instruments per a l'avaluació de les competències emocionals i de l'estrés.

L'alumnat de pedagogia hi assistirà com a sessió de classe d'HHSS. L'alumnat d'educació social que s'ho pugui combinar hi està convidat.

Eli

La super nanny...sempre criticada però...quina alternativa oferim???

Hola a tothom,

Coneixeu la Super nanny???



Suposo que sí. Aquests dies parlarem de com fer un diagnòstic social de problemes de conducta i oferir alternatives a l'enfocament més conductista que segueix la Super nanny en el vídeo que us posaré a classe.

Tal i com varem parlar, és important saber fer crítiques i oferir alternatives. Serem capaços???

Eli

Resolució de conflictes i dies de treball personal

Hola a tothom,

Us he penjat al campus els materials de l'escola de pau de la UAB sobre resolució de conflictes. Val la pena que hi feu un cop d'ull!

També us volia comentar que, tal i com varem acordar a principi de curs, us he assignat uns dies de treball personal en els que no hi haurà classe per a que dediqueu la hora i mitja al vostre treball. Els dies són:

• Pedagogia: 24 d'Abril de 2008
• Educació social: 30 d'Abril de 2008

Recordeu que aquesta setmana assignarem els espais de presentació dels treballs finals.

Eli

Experiència de ràdio per treballar HHSS amb malalts mentals

Suposo que haureu vist l'anunci d'Aquàrius en el que es fa servir la ràdio Colifata. Mireu aquest article del país del passat 6 d'abril (cliqueu aquí) i valoreu l'experiència per vosaltres mateixos i mateixes!

També podeu accedir al seu web i escoltar-los: http://lacolifata.openware.biz/index.cgi



Eli

MD - Mecanismes de defensa

Què són els MD? Els fem servir tots? Segur que quan els veieu els reconeixeu ràpidament. Els mecanismes de defensa són aquelles estratègies personals que ens ajuden a protegir-nos i respondre davant de situacions frustrants o que ens produeixin angoixa i ansietat.

Per poder conèixe'ls més acuradament, farem activitats pràctiques que ens ajudaran a entendre la importància d'identificar-los i treballar amb les persones que es refugien constantment en els MD.

Ànims!

Eli

Lideratge

Aquesta setmana treballarem temes de lideratge. Sabeu quin tipus de director, coordinador, líder sou? Què és el que més valoreu en un bon cap? i el que menys?

Explorarem en tots aquests aspectes i indagarem en les vostres pròpies habilitats directives!

Eli

Formació d'equips de treball

Hola a tothom,

Comencem el mes d'Abril amb la creació de grups, cosa que ens anirà molt bé treballar de cara a que aneu pensat amb qui formareu equip pel treball final.

Farem per començar l'activitat de la NASA. Potser alguns la coneixeu, és molt interessant per veure com el pitjor dels equips acostuma a ser més eficient en valortar situacions que el millor dels seus components.

Ànims!

Eli

Definició d'Habilitats Socials

Les habilitats socials son aquell conjunt de eines (actituds, comportaments, gestió de les emocions, habilitats comunicatives...) que ens permeten funcionar dins la societat i integrar-nos de manera correcta. Ens ajuden a relacionar-nos amb la resta de components d'una societat i a interactuar amb la resta de persones.

Dídac Arnau

un vídeo...

Hola!
Avui m'han enviat un vídeo que està penjat a youtube i quan l'estava mirant, he pensat en l'assignatura... us envio el link per si el voleu mirar! que el disfruteu!! i encara més les vacances!!!
Mage
http://www.youtube.com/watch?v=DgzHrI61CuM&feature=related

Treball final

Hola a tothom,

Aquests darrers dies de classe abans de setmana santa us presentaré el treball final, que el teniu disponible en aquesta webquest.

També veurem aspectes relatius a com fer i acceptar crítiques, cosa que relacionarem amb el treball que estem fent virtualment amb el blog.

ÀNIMS i bona setmana santa!

Eli

Definición HHSS Pedagogía

"Considero las HHSS como el conjunto de conductas que dotan a la persona de mayor capacidad para lograr los objetivos que se propone en referencia a las relaciones que establece con sus iguales. Éstas habilidades están basadas en el dominio de la comunicación y en el autocontrol emocional por parte del individuo."

María Ferrer

DEFINICIÓ DE HHSS EDUCACIÓ SOCIAL

Per a mi, les HHSS, són conductes apreses a nivell individual o col.lectiu necessàries per facilitar una bona interacció amb la nostra realitat social i cultural, per tal de potenciar els nostres recursos emocionals a l'hora d'adaptar-nos en la nostra societat.

SETMANA DEL 3/03/08 al 9/03/08

Hola a tothom,

Aquesta setmana es presenta si més no peculiar. El dia 6/03/08, l'alumnat de pedagogia anirà a vaga per protestar pel procés de Bolonya, com gairebé totes les universitats catalanes. Per aquest motiu, us proposo de dur a terme la sessió del dia 5/03 (dimecres) amb educació social i la sessió del 6/03 (dijous) amb pedagogia de forma virtual -per tant, no heu de venir a classe presencial-. Què significa això? Doncs bé, a continuació us deixo assignades les tasques que haureu de dur a terme de forma personal a canvi de la presencialitat d'aquesta sessió -TASCA-:

1. Revisar que grupal o individualment hagueu penjat la definició d'HHSS al blog de l'assignatura (si no l'heu penjat ja podeu penjar-la urgentment!)
2. Llegiu totes les definicions dels companys, tant d'educació social com de pedagogia.
3. Dueu a terme un treball interdisciplinar, és a dir, cadascú de vosaltres haurà de fer algun comentari a alguna definició de l'altre disciplina, és a dir, els d'educació social als de pedagogia i viceversa (si mireu el blog, ja hi ha un alumne que ho ha fet). Aquest comentari pot ser una observació sobre alguna cosa que penseu que manca, alguna resposta a algun altre comentari que hagin fet sobre la mateixa definició, o simplement alguna aportació interessant.
4. Finalment, llegiu les aportacions dels companys i companyes a les vostres definicions. Valoreu si integrareu les propostes a la vostra definició, i/o contesteu a les aportacions justificant el vostre punt de vista.

Aquest treball es pot fer individualment o en grup, això sí, signeu qui el fa. La setmana del 10/03 reprendrem a classe l'activitat, ok?

ÀNIMS!

Eli

DEFINICIÓN HHSS

"Recursos personales e individuales adquiridos mediante el aprendizaje con "el otro" necesarios para facilitar una correcta interacción y retroalimentación con nuestro entorno a nivel emocional, intrapersonal y social"
Loren Jarillo Crispigni

Prejudicis i estereotips

Bé, comencem a treballar el tema dels prejudicis i dels estereotips, penseu que no en teniu??? A classe ho comprovarem!

Per motivar una mica el tema us deixo aquí aquest mapa de prejudicis (està en anglès. Feu clic sobre per ampliar-lo):

Al dossier electrònic us penjaré alguns materials. Així mateix, estaria bé que revisessiu alguna definició de prejudici http://es.wikipedia.org/wiki/Prejuicio i d'estereotip http://es.wikipedia.org/wiki/Estereotipo .

Definició de les HHSS

Em considerat que les HHSS son tot el conjunt de conductes i capacitats apreses per l'individu en el seu procés de socialització les quals pot optimizar al llarg de la seva vida. Aquestes proporcionen unes competencies socials al individu que l'ajuden a desenvolupar-se en societat.



Juanma Abellán
Yolanda Martín
Anna Solé
Xavi Vives
Eva Viñolo

Iniciem amb les HHSS a nivell pràctic!

Avui iniciarem el treball sobre les nostres habilitats comunicatives. Per començar, us proposo una activitat pràctica de comunicació (veure campus virtual) per a veure la importància del feed-back.

Després, relacionarem l'exercici pràctic amb la finestra de Johari...n'heu sentit parlar??? Si no és així, aquí trobareu un enllaç força interessant http://www.xtec.es/~jcampman/Vjohari.pdf en el que trobareu una bona explicació del que representa aquesta finestra per a la comunicació.

Una explicació sobre la finestra de forma més aplicada la trobareu a: http://www.infomipyme.com/Docs/GT/Offline/Empresarios/Johari.htm

Endavant!

DEFINNICIÓ DE HHSS

"Aquelles conductes o destreses que anem adquirint i aprenent al llarg de tota la nostra vida, i que es requereixen en el nostre dia a dia per a relacionar-nos amb l'entorn social en el que vivim i amb el que convivim, fomentant així la nostra adaptació social, essent la interrelació social l'objectiu i a la mateixa vegada la via a través de la qual adquirim aquestes habilitats."

Núria Roig

DEFINICIÓ D’HHSS

"Podem considerar les Habilitats Socials com a un conjunt de capacitats conductuals que permeten actuar a una persona per a que aquesta pugui mantenir relacions interpersonals amb altres persones, i així poder expressar-se i poder dir de manera còmode i sense cap mena d'impediment allò que li farà aconseguir els seus objectius."


Elisabet Gómez i Silvia Cubet

Definición de HHSS Grupo 2 Ed. Social

Las habilidades sociales son una serie de conductas y gestos aprendidos que expresan sentimientos, deseos, opinión y derechos de la persona de una manera adecuada (socialmente aceptada) facilitándonos la interacción con el resto de las personas y posibilitándonos también herramientas personales para con nosotros mismos (auto conocimiento, auto regulación...)

Maria Angels Lluch, Jordi Blanco, Gonzalo Lisalde y Marta Calvo

definció de HHSS GRUP B

Hem definit les HHSS de la seguent manera:

DEF: Conjunto de conductas adquiridas y que se transmiten para interactuar de forma adecuada en situaciones interpersonales.

Julia Janer, Angel Mané, Marc Artigal, Joan Botellé

Definició HHSS - Educació Social

Són una sèrie de conductes adquirides amb la finalitat de regular les relacions interpersonals garantint els drets de tots els implicats, maximitzant els guanys i optimitzant els recursos i els objectius desitjats (l'efectivitat en una relació) tant en l'escena social com en l'escena personal.

Article Interessant!!! Feu un ull

definición de hhss

Las hhss son un conjunto de herramientas que se obtienen por medio de la conducta que forma parte de la persona, es decir que, las habilidades pueden ser sentimientos, pero también formas de actuar y de pensar, y son a demás un medio alternativo por el cual se puede actuar de forma personalizada ante diversas situaciones que se presenten. El uso de estas habilidades otorga experiecia que puede ser utilizada como antecedente para corregir e innovar formas para desarrollar los medios para el trabajo entre las personas.

Definició HHSS - Grup 1 Educació Social

" Les HHSS són conductes, sentiments i emocions, apreses i adquirides, que ens ajuden a mantenir relacions interpersonals satisfactòries segons uns interessos individuals i en relació a un intercanvi positiu amb els altres ".

Lourdes Montaña, Sira Gesa, Noelia Garcia, Neus Hernández

Definició HHSS - grup A - Pedagogia

Hem definit les HHSS de la següent manera:

"Les hhss son un seguit de conductes, pensaments i emocions que poden ser apreses i ensenyades i que millores les nostres possibilitats d'establir relacions interpersonals satisfactòries per l'un i per l'altre".

Àngels Sala, Vicky Ger, Berta Roig i Íngrid Vilaró

Definició HHSS - grup C - Pedagogia

GRUP C - Definició pròpia d'HH.SS:

"Les habilitats Socials son un conjunt de conductes, pensaments i emocions que ens ajuden a comunicar-nos amb els altres de manera que satisfaguin els nostres propis drets, necessitats, plaers i emocions que compartim totes les persones a més d'augmentar les nostres possibilitats de mantenir relacions interpersonals satisfactòries i d'aconseguir que els demés no ens impedeixin aconseguir els nostres objectius . Tot això, a partir d'un intercanvi lliure i obert".

Laia Escusol

Mónica Gil

Alejandra Blanco

Nina Segador

Sandra Balaguer

Laia Guardiola

Continuem amb les HHSS

Hola a tothom,

Avui continuarem introduint les HHSS. Veurem els diferents enfocament que hi ha en aquesta matèria, i valorarem diferents aspectes en relació als enfocaments i les habilitats socials.

L'alumnat d'educació social m'haurà de tornar a donar els e-mails per a donar-vos d'alta al blog i que pugueu incloure la vostre definició. Els alumnes de pedagogia ja podeu incloure les vostres definicions com a entrades (no com a comentaris). Recordeu que aquesta setmana hauran d'estar penjades al blog per a poder comparar-les.

Eli

Comencem l'assignatura!

Hola a tothom,

Avui començarem a veure què són això de les habilitats socials. Primer de tot, es farà una breu explicació per situar el tema, i després analitzarem uns casos ficticis. Es tracta, que un cop hem vist els diferents tipus de formes de demostrar l'incompetència social, que valoreu per vosaltres mateixos a quin tipus de perfil responen el casos.

Els casos són extrets de la ficció i portats a cert grau d'exageració (en alguns casos, és clar). Tot i així, ens serviran per entendre com es pot detectar que algú és o resulta incompetent en una situació concreta.

Cas 1: El doctor Gregory House


Cas 2: Càmera cafè - Victòria


Cas 3: El cas del sr. Yudall


Cas 4: Te doy mis ojos