martes, 3 de junio de 2008

QUIERO SER COMO BECKHAM


Títol original: Bend it like Beckham
País: Regne Unit, Alemanya
Any de producció: 2002
Direcció: Gurinder Chadha





Breu resum de l’argument:
És l’estiu després de l’últim curs de l’institut. La Jess té divuit anys i els seus pares volen que a partir d’ara sigui una encantadora i convencional noia hindú. Ella, però, només vol jugar a futbol com el seu gran heroi David Beckham l’estrella de l’equip Manchester United. Per a la Jess això significa donar cops de pilota al parc amb els seus amics fins que la descobreix Jules, una jove que la convida a unir-se a l’equip local de futbol femení. Les dues noies tenen la mateixa edat i a més comparteixen els mateixos somnis. Amb el temps la seva amistat es va consolidant i l’equip comença a viatjar per anar a altres ciutats. Els pares de la Jess però no entenen perquè no madura, estudia dret donat que les seves notes són excel·lents i aprèn a cuinar. No acaben d’entendre perquè no pot assemblar-se a la seva germana gran, la Pinky, que ja està promesa amb l’home que ells consideren l’adequat, o aprofitar l’oportunitat que ells no van tenir d’anar a la universitat. Per la seva banda la Jules somia en jugar a la lliga femenina de futbol dels Estats Units. La seva mare en canvi desitjaria que fos una mica més femenina i inclús acaba per pensar que la seva filla és lesbiana.

Habilitats socials que es podrien treballar amb aquesta pel·lícula:
- Prejudicis i amistat: Jess troba en Jules una persona amb qui pot compartir els seus interessos sense por de ser jutjada o condemnada, doncs s’allunya del ideal femení que cerquen les noies hindús del seu voltant. L’amistat es defineix aquí com una relació sense prejudicis on l’altre és acceptat sempre tal i com és.
-Prejudicis, rols de gènere i homosexualitat : El joc del futbol serveix a la pel·lícula per posar en crisi alguns dels prejudicis sobre els quals es construeixen els rols de gènere: tant els rols masculins com femenins. La pel·lícula defensa que tant les noies poden jugar a futbol com els homes preparar un bon curry si és això el que desitgen. Alhora es reflecteixen els prejudicis al voltant de la homosexualitat.
-Comunicació pares-fills: La veritat es revela com indispensable per a la protagonista. Hi ha un moment en que s’adona que les mentides que diu no li permeten disfrutar d’allò que tant li agrada. Per ser feliç necessita fer el que li agrada però també compartir-ho i obtenir el consentiment de la família. Saber-se comunicar amb els pares serà un dels problemes clau de la protagonista.
- Autoestima: L’acceptació del propi cos i d’un mateix en totes les seves vessants és clau en el procés maduratiu de l’adolescent. Acceptar el propi cos i les limitacions és important alhora de crear l’autoconcepte i afecta directament a l’autoestima. La pel·lícula ens mostra com l’acceptació d’un mateix és el primer pas cap a la superació personal.
- Superació personal: La pel·lícula parla de com aconseguir el que un vol, de les renúncies que s’han de fer i de saber defensar el que realment es desitja davant de qualsevol adversitat, els pares, els amics, la societat... Es tracta d’ajustar-se entre el que un és o té i el que voldria ser o tenir.

Altres temes que es podrien treballar amb aquesta pel·lícula:
- Interculturalitat, conflictes identitaris: La pel·lícula descriu la relació entre la cultura anglesa i la hindú des del punt de vista dels immigrants hindús i el conflicte cultural que suposa per la segona generació d’immigrants. Els seus pares mantenen els costums indis però ells estan immersos en una cultura diferent.
- Nous referents contemporanis per a l’adolescència: Els futbolistes així com d’altres professionals com ara cantants o actors, tenen un ampli ressò en l’espai dels mass media actuals. Però sobretot els futbolistes i els clubs han adquirit una rellevància desorbitada, promoguda des de totes les esferes dels mitjans de comunicació que han fet que els esportistes es transformin en ídols per a milers de nois i noies. La pel·lícula però mostra el treball i l’entrega que és necessària per dedicar-se a una professió com l’esport, una vessant que generalment no mostren els mitjans.

Proposta d’aplicació:
Els destinataris podrien ser alumnes de 3r i 4art curs d’ESO perquè per una banda, es troben en una etapa de construcció de la pròpia identitat i per tant els pot ser útil el treball sobre els prejudicis i també sobre l’autoestima. Per altra banda, el segon cicle de la ESO és un moment de prendre decisions sobre el futur acadèmic i laboral: estudiar/treballar...per tant és un moment en què es necessita treballar la comunicació amb els pares perquè aquests puguin tenir un paper actiu i facilitador en la presa de decisions dels joves.
Considero que es podrien fer multitut d'activitats per treballar amb la pel·lícula, us en detallo algunes:

- Rol playing per grups per tractar : posició del pare (família-felicitat), de la Jess (vocació) de la mare i germana(cultura) Toni i Jules (amistat). Aquest exercici empàtic l’han de poder interioritzar i exercir-lo quan es trobin davant d’una situació que requereixi prendre decisions.

- Recerca i entrevista de dones professionals en entorns tradicionalment considerats per homes i a la inversa: ex) entrevista a una dona bomber i a una mestre d’infantil. Saber identificar els prejudicis vinculats als rols de gènere.

- Cinefòrum pares –fills: Es pot proposar com a activitat conjunta a fer dins el marc de l’Escola o bé com a treball familiar. En aquest cas cada alumne veuria la pel·lícula amb els pares i després hauria de recollir les reflexions que haguessin sorgit en un informe. L’activitat estaria pensada per fomentar la comunicació entre els pares i fills.

No hay comentarios: